Can Rovira
Sant Fost de Campsentelles

    Vallès Oriental
    Extrem occidental del terme municipal, a tocar amb la B-5001 (situada a la parròquia de Cabanyes, propera al riu Besòs).
    Emplaçament
    Parròquia de Cabanyes en el lloc conegut com Racó de La Selva

    Coordenades:

    41.510232354197
    2.214195728302
    434425
    4595698
    Número de fitxa
    08209 - 88
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XV-XXI
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    002000300DF39E0001YD
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes; reconvertides en pis, en el cos oriental i de planta baixa i pis en el cos occidental. Té la coberta a dues alçades, una desaigua a llevant i l'altra a ponent. Els dos cossos actuen amb dinàmiques independents que s'han adequat als nous usos, però que en principi l'oriental respondria a l'habitatge original i l'occidental a usos de treball. Això també es manifesta en les diferents obertures. En el cos principal, l'oriental, hi trobem l'accés i una finestra reixada lateral. Mentre que a la planta pis, hi ha dos balcons, amb barana de ferro. A les golfes reconvertides, hi ha la única finestra que no és de llinda recta, sinó d'arc escarser, amb barana de ferro. Entre els balcons del primer pis, hi ha un rellotge de sol de rajols.

    Del cos occidental destaca una finestra amb ampit sobresortint, suportat per dues mènsules i una cornisa a modus de trenca aigües suportada per dues mènsules del mateix estil que les de l'ampit. La façana de llevant és la que presenta una estructura ornamental més equilibrada, possiblement setcentista (s. XVIII) vista la tipologia de les llindes rectes de les finestres.

    A llevant hi ha una caseta aïllada als quatre vents, de planta rectangular i un únic nivell. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Destaca una gran obertura amb porta de dos batents i arc escarser fet de maons. A banda i banda hi trobem obertures fetes amb motius florals de trepa motllurada.

    Masia reconvertida en hípica i servei de restauració.

    Hi ha una fita de pedra del Mas Pinós en el parterre, davant la façana, provinent d'una altra ubicació desconeguda.

    Anteriorment al segle XV apareix documentada com Mas Guardiola o Gordiola (Pérez, 1990). L'any 1460 hi vivia Francesc Rovira, que treballava 100 jornals de terra i que havia adquirit la possessió útil del mas Albareda. Pagaven a la casa de Mogoda dues quarteres d'ordi, mitja de forment a mesura de Granollers, dues joves o llaurades i tres jornals d'home.

    L'any 1551 el propietari era Antic Rovira, firmà amb Montalegre un acta de nou establiment ja que conreava les terres d'un altre mas deshabitat, el mas Mirambell.

    L'any 1620 hi viu Francesc Rovira que declara que té a més de la seva casa i les anteriors masies, el mas Font, antigament Estrader, de la parròquia de Cabanyes, i dues peces de terra, una al Camp de la Roca i l'altre a la Margenada del castell de Cabanyes.

    L'any 1632, Pere Jaume Rovira es casa amb una filla de Can Torrens vell, Marianna, a l'església de Sant Cebrià. El rector és Mossèn valentí Oliveras.

    PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.

    RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). "Les Masies (1)", dins la col·lecció Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.