Can Roquetes Sant Martí de Centelles

Osona
Pla de la Garga
Camí a la dreta que surt del Montpart

Coordenades:

41.76001
2.21804
434997
4623426
08224-112
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
XIV-XX
Regular
Necessita rehabilitació
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 003A00007
Anna M. Gómez Bach

Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà de marga amb les diverses terres de conreu al voltant. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. La porta principal, també presenta una factura força senzilla, és rectangular i es troba pintada de blanc. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant.

El mas Roquetes és inclòs dins el conjunt de masos anteriors al segle XIV, tot i que arquitectònicament no es pot apreciar cap evidència pertanyent a aquesta fase constructiva. Mn. Pladevall també esmenta aquest mas, juntament amb Puig-Arnau i mas Bosch com a masos despoblats al 1553. A finals del mateix segle XVI es portaria a cap una reocupació d'antics espais de conreu i segurament es tornaria a ocupar aquest mas, ja plenament documentat en el segle XVII. Al 1843 es torna a fer esment a un conjunt de masos que es tornen a reformar al llarg de l'època d'esplendor aportada durant el segle XVIII, entre aquests masos destaquen can Pere Xic, Ventroy, Jan, Deixafer, Ferrer, Olaguer, Ferra, i també s'esmenta el mas Roquetes. Aquest mas va patir una reforma important a la segona meitat del segle XX com ho demostra la part construïda en obra i actualment és una explotació agrícola ramadera en ús.

PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic.
PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971).
PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372.
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.