Can Ravella

Subirats

Sembla que aquesta masia té els seus orígens als segles XIII-XIV, si bé les primeres notícies documentals segures de la seva existència són del segle XV, juntament amb la Capella de Sant Esteve de Can Ravella, ara Sant Sebastià, situada davant el mas, a l'altra banda de la carretera. Ja al segle XV trobem a Pere Ravella, que prenia part en la política municipal. En època moderna, els seus propietaris foren persones influents i familiars de la Inquisició.
La família Ravella començà a engrandir el seu patrimoni amb una gran adquisició de bens l'any 1640, esdevenint una de les famílies més riques en diners i terres de tot el municipi. El senyor Antoni Ravella, comerciant molt ric de Barcelona, va morir solter, deixant el seu patrimoni a Josep Ravella Feu. En el testament li imposava la obligació d'enderrocar la vella capella d'Ordal i fer-ne una de nova: en aquell temps el poble d'Ordal no tenia església pròpia i depenia de l'església de Sant Pere del Castell de Subirats. L'any 1658, el senyor Antoni Ravella va fer construir la tomba on va ser enterrat, segons consta en el llibre d'òbits de la rectoria de Sant Pau d'Ordal.
L'any 1777 es va construir la masia nova on hi havia hagut l'antiga, acabant el 1780, de tamany més gran que l'inicialment projectat.
El dia 3 d'agost de 1793 va morir Josep Ravella Feu, deixant els seus bens a Anton Ravella Busquets.
Des del dia 21 de desembre de 1808 fins el 27 de març de 1809, durant la Guerra del Francès, va haver-hi una guarnició francesa a Ordal, que saquejà la capella de Sant Esteve de Can Ravella, van cremar les portes i finestres de l'hostal de Can Ravella, la casa Parellada i altres cases del poble, excepte la casa de Can Ravella, on hi vivia un comandant francès. Un altre episodi lligat a la Guerra del Francès succeí al mes de juny de 1809, quan quatre soldats francesos que havien begut molt van fer nit al celler de Can Ravella. Els pagesos del poble van esperar fins que els soldats es van adormir. Aleshores els pagesos aprofitaren per matar els soldats a cops de maces i els van enterrar un a l'hort de la casa prop del pou i els altres a prop de l'hostal.
L'any 1819 Antoni Ravella Busquets compra la masia de Can Bou de Lavern i les terres del seu voltant. En morir Antoni sense fills, l'any 1829, hereta les possessions la seva neta Josefa Tor Ravella. Aquesta es casa amb el senyor Ramon d'Olzinelles, comte d'Olzinelles.
Al morir Josefa Tort Ravella, el seu hereu, Hermenegild d'Olzinelles Ros i Ravella, presentà una sentència als jutjats per heretar tots els bens de la seva mare i la meitat dels bens del senyor Esteban Ravella Nin, inscrivint-se l'escriptura del conveni al registre de la propietat l'any 1881, passant a ser ell el propietari de Can Ravella. Li gestionà la documentació de la seva propietat el senyor Alfons de Camps i d'Olzinelles, passant l'heretat fins avui a la família Camps, quan Concepció Olzinelles es casà amb Pelayo de Camps i de Matas, a qui fou concedit el títol de Marquès de Camps l'any 1878 per part del papa Pius IX. Es tracta d'un títol pontifici, no rehabilitat.
La família Camps és la propietària actual de Can Ravella.