Can Parellada
Subirats
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'edifici neoclàssic té annexa l'antiga masia original, del segle XIV, amb portal adovellat i arcs de diafragma a l'interior. Igualment adovellades són les finestres, de forma quadrangular. La resta de la superfície de la façana està pintada de color groc fosc. Sobre el portal adovellat d'entrada, lleugerament desplaçat a la dreta i entre dues finestres hi ha un rellotge de Sol.
La masia original té annex un ran casal senyorial d'estil neoclàssic, de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta en creu, de teula àrab, a dues vessants i terrats laterals. Les façanes presenten una composició simètrica, amb balcons i finestrals; coronaments amb frontó motllurat amb un ull de bou al mig. Els mobles de l'interior són d'època, situats molts d'ells a la gran escalinata central que mena al primer pis.
El conjunt està tancat per un baluard que acull un jardí d'estil romàntic, així com una torre de rellotge feta de totxo en una cantonada.
La masia conserva documentació antiga referent a la pairalia.
Història
Existeix documentació del mas original des del segle XIV; és l'edifici annex a la masia neoclàssica. La família Parellada ja prenia part en les decisions de política municipal al segle XV, quan Joan Parellada era conseller.
Al nord d'aquest mas, a uns 440 metres d'alçada hi ha l'anomenat maset de Can Parellada; prop seu hi havia el mas Glaçat, que estava format per diverses cases; consta que fou venut per Bartomeu Guilera a Bernardí Parellada l'any 1515. D'aquest mas no en queda res actualment.
L'any 1740, Josep Parellada fou nomenat procurador de tots els bens que el monestir de Ripoll tenia a Vilafranca i al Penedès.
El dia 17 de febrer de 1927, el senyor Pau Ayxelà va sol·licitar permís per fer una casa al km. 62,965 de la carretera de Tarragona a Barcelona (N-340). Es tracta de la casa d'estil noucentista que és la residencial.
Bibliografia
A.A.V.V. (1981): "Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats". Annex I. Ajuntament de Subirats.
A.A.V.V. (2005): "Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat". Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM).
COLOMÉ, Josep (edició) (1997): "Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim". Transcripció de Raimon Soler. IEP, "Estudis i Documents", vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, "Història de la vila", nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs.
LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, p. 243.
RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): "100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant esteve d'Ordal, 1867-1967". Barcelona.
ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): "Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès." Barcelona, p. 187.
