Can Puntes / Can Torreta
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casal originari del segle XVI que el 1910 fou reformat per l'arquitecte Raspall i Mayol, el qual hi va introduir elements d'estètica modernista. És una edificació parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Les façanes que fan cantonada són planes, de paredat comú estucat d'especejament carreuat fins dos terços de la planta primera. L'edifici és coronat per una cornisa perimetral.
Com a elements decoratius hi ha dues franges d'esgrafiats amb motius florals; una a l'alçada del primer pis i l'altra, més ampla, sota la cornisa. A la planta baixa les reixes i les finestres tenen decoracions geomètriques florals representatives del llenguatge modernista. Les obertures de les plantes pis (en forma de balcons) estan emmarcades en la meitat superior amb dibuixos geomètrics i vegetals esgrafiats. El portal d'entrada és d'arc escarser.
A la cantonada oest del carrer Santa Elisabet destaca una franja feta de carreus de pedra granítica de més d'un metre d'ample, els quals pugen de forma graonada fins arribar a la imposta esgrafiada (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
Altres denominacions: Casa Manuel Puntas Viñas
Història
Aquest casal és d’origen antic, i el 1910 fou reformat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que hi va introduir certs elements d’estil modernista. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers.
Amb el nom de can Puntes era coneguda tan aquesta casa com la fàbrica del carrer de Sant Jaume, la qual també ho era com a can Jaume (actualment pàrquing Vila Oberta). Ambdues eren propietat de la família Puntes. La casa també es coneixia com cal Xic Moltó (GARCÍA-PEY, 1990).
Assassinat durant la Guerra Civil per la seva militància carlina, Manuel Puntas Viñas va ser un dirigent local del partit tradicionalista que al 1910 va encarregar la reforma d'un casal en cantonada, construït al segle XVII o XVIII i adossat a la muralla medieval. Tot i la firma Eduard Maria Balcells, la reforma s'atribueix a Manuel Joaquim Raspall –cosí segon de Balcells–, una pràctica habitual a l'època per eludir les incompatibilitats del càrrec d'arquitecte municipal.
Anteriorment sembla que hi havia viscut Maties Llobet, més conegut per "en Torreta", qui baixà l'any 1880 del Barri de la Torreta d'una casa situada a cavall dels termes de la Roca i Granollers i va anar a viure en aquesta de Santa Elisabet, que es va conèixer amb aquest nom "Can Torreta" (GARCIA PEY, 1990).
El 1986 l'edifici va ser reformat per l'equip d'arquitectes Codina-Prats-Valls per a adaptar-lo a les necessitats de l'Escola Municipal de Música, que s'hi va ubicar el 1989. El 2005 l'Escola de Música va canviar d'ubicació i l'edifici va allotjar els serveis municipals d'esports i educació. El 2016 es va fer una nova reforma per a millorar-ne l'accessibilitat i ubicar-hi també el servei municipal de cultura.
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). Modernisme d’estiueig. Vallès oriental. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29. (https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf )
