El jaciment és conegut arrel d'uns moviments de terres duts a terme l'any 1994, vinculats a la construcció d'unes cases al nord del solar, entre el carrer Sant Joan i la Riera de Sant Feliu, les quals permeteren localitzar grans quantitats de materials arqueològics. La notícia no va transcendir i els materials foren soterrats.
Posteriorment, en conèixer-se un nou projecte d'urbanització d'habitatges d'iniciativa municipal, promogut per l'empresa GICSA , l'Ajuntament d'acord amb el llavors Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, encarregà la realització d'una intervenció l'any 1997per tal de delimitar les restes que hi pogués haver.
Primerament es va dur a terme una prospecció als terrenys de Can Pau Ferrer, dividits en tres grans terrasses esglaonades amb el pendent cap al sud i unides per rampes. A la terrassa mitjana és on es concentrava la major part del material arqueològic en estrats afectats pel projecte.
Es va documentar la presència d'un mur de contenció de terres emmarcat dins el període de l'ibèric ple, cobert per un abocament d'àmfores del tipus Dressel 1 local, a més d'una capa de calç interpretada com a un fons de dipòsit. Es va interpretar com un abocador de caràcter domèstic i de produccions ceràmiques d'època iberoromana (finals dels segles II i I a. C.) que fan pensar en l'existència propera d'un assentament i d'un obrador de ceràmica amb forn.
