Can Meranges
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'habitatges que és representatiu de l'estil racionalista que es va imposar entorn de la dècada de 1930.
És una edificació entre mitgeres que fa cantonada, de planta quadrangular i amb pati interior. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan coronades mitjançant un entaulament - barana massissa. La cantonada queda emfasitzada per sengles balcons correguts que contenen cinc obertures a la planta primera, i tres en la segona. L'element que singularitza l'edifici és precisament la cantonada arrodonida, que a la planta superior queda destacat per un volum d'un terç de cilindre rematat amb una decoració de bandes horitzontals que recorda l'art déco.
L'edifici es va bastir sobre dues finques de l'antic parcel·lari medieval, i dels edificis anteriors se n'ha conservat una arcada, a l'interior de la planta baixa, en la mitgera del costat de ponent. És un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet, 3, i amb el que es troba també a la plaça dels Cabrits núm. 5 (Pancorbo et alii, 2006: 239).
Història
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part de l’antic recinte murallat, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.
És el cas d'aquest edifici en particular, que s'hauria construït de nou a la dècada de 1920 o 1940, en un estil racionalista. Segons dades del cadastre (no sempre del tot fiable) la data de construcció seria el 1945. L'edifici, però, va conservar de manera puntual un arc interior a la planta baixa, corresponent a la construcció anterior, que es podria datar als segles XV-XVI. A la dècada de 1970 es va malmetre la façana de la planta baixa de la plaça de l'Oli.
Sembla que antigament a la casa també li deien cal Miro, abreviatura d'Edelmiro (informació oral del Sr. Eustaqui Canals).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).
SESÉ, Jaume (1987b) El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.
