Can Grivé
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'habitatges d'estètica noucentista que ha conservat la façana amb la tipologia originària. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, en cantonada amb el carrer de Guayaquil. Consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula àrab. La façana és plana i està arrebossada i pintada. Es composa simètricament segons tres eixos marcats per la verticalitat dels buits. Les obertures estan emmarcades amb un motllurat al terç superior. En el centre del primer pis destaca una tribuna de planta pentagonal de costats desiguals, la qual enllaça amb sengles balcons a banda i banda. Els balcons tenen baranes de ferro decorades amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista, igual que els balcons del pis superior i les reixes de les finestres de planta baixa (CUSPINERA et alií, 2001). Sobre el portal hi ha un relleu amb escut d'armes flanquejat per les figures de dos gossos.
Edifici restaurat l'any 2001
Història
En un document de 1515 es fa referència a un Carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.
Pel que fa a la casa objecte d'aquesta fitxa, d'estètica noucentista, sembla que fou construïda a la dècada de 1930. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, es va bastir el 1930. Al segle XIX de la família granollerina Grivé n'havia sorgit una personalitat destacada: Martí Grivé i Cuní (Granollers, 1814 - Perth, Austràlia, 1886) que fou metge i sacerdot. Va exercir la seva activitat eclesiàstica com a bisbe de Perth, a Austràlia, on fou el primer a ocupar aquesta càtedra.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
