Can Gorina

Matadepera

Segons recull Ballbé: “El 14 de desembre de 1508, Benet de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de l’ordre de Sant Benet, concedí emfiteusi a Joan Gorina del Mas Bassa, de Matadepera, aquella terra erma, amb ses entrades i sortides, drets de pertinences inclosa per la vora del torrent que passa pel mas de Can Torras”. La parcel·lació  de part de les antigues propietats de Can Gorina a partir del darrer terç segle XVIII, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.

Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.

A mitjan del segle XVI Jaume Gorina, cabaler, nascut a Sabadell, es casa amb la pubilla del mas Bassa de Matadepera, canviant així el nom de la casa. L'any 1878 Francesc Gorina i Riera fou embargat i expulsat del mas. Temps després la casa pateix un incendi i el dia 1 de febrer de 1879, hi entren a viure, el mosso de Can Farrés de Baix, Domingo Borrell Torrell i Rosa Escalé Cadavall, minyona de Can Pèlecs, procedent de la Calsina de Rellinars. Els seus descendents visqueren a la casa, fent-se càrrec del bestiar, les vinyes i conreus fins l'any 1962 aproximadament

La importància històrica de Francesc Gorina i Riera, rau en que, durant la segona meitat del segle XIX redactà en un compendi de llibretes, tot allò que ell considerà important de deixar-ne constància per als seus descendents i també informació sobre la gestió del mas. Neix el 1823 a la casa pairal (fill de Joan Gorina Llonch i de Josepa Riera i Puig). Als onze anys perd el pare i els marmessors del testament del pare decideixen enviar-lo a casa d'una padrina (La Riera de Granera) on aprendrà de pagès i de lletra. Als setze anys torna a la finca que durant aquests anys de joventut havien estat explotades per diversos parcers. 

Als 18 anys s'inicia en la redacció d'un dietari (un total d'11 llibretes) on farà constàr tot el relacionat amb la vida al mas (comptes, despeses, collites, festes, processons, misses, metereologia, estratègies per tirar endavant l'economia familiar). També destaquen les descripcions que fa de les noticies de caire social i polític. També es parla de les carlinades, l'arribada del ferrocarril a Sabadell, el comerç i els canvis de moneda... Els seus relats fineixen dos dies abans de la seva mort, l'any 1904 amb les següents paraules, "No puch escriure, no puch escriure".