Can Gambús
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Nucli del Figaró
    Emplaçament
    Plaça de Can Gambús o can General. n.2.

    Coordenades:

    41.72585
    2.28904
    440868
    4619583
    Número de fitxa
    08134-150
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00014
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Casal format per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o pati. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades: Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. Cal assenyalar que la sobrietat exterior de l'edifici difereix de l'espai interior, aquest decorat amb abundants elements modernistes i noucentistes. Les altres construccions associades al cos principal són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada a la casa dels masovers, coberts i petits magatzems. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire lúdic o d'esbarjo.

    El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia "agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros". Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava "en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir", o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès com és Can Gambús i les seves propietats.

    OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.