Can Figueres Tiana

Maresme
Carrer Isaac Albéniz, 4

Coordenades:

41.48164
2.26823
438907
4592484
08282-68
Patrimoni immoble
Edifici
Eclecticisme
Modernisme
XIX
1890
Bo
Legal
BPU, Nivell C (núm CPAA 72) 17/07/2002
IPA 9127
Fàcil
Residencial
Privada
9027206DF3982F0002PM
Àlvar Sáez Puig

Edifici civil de planta rectangular, formada per uns baixos, un pis, un soterrani i un terrat. L'entrada al recinte enjardinat no coincideix amb el costat de la façana principal sinó amb el mur lateral que destaca per la seva torreta de planta quadrada situada al bell mig. El cos format per la planta baixa està decorat amb línies horitzontals gravades a l'arrebossat i que en el pis superior queden reduïdes a uns ficticis carreus angulars. El coronament de la façana està decorat amb elements vegetals i florals estilitzats, amb tons de verd i que a la part central trenca la línia de la cornisa. Hi ha un terrat transitable. Degut a la funció d'escola se li ha obert una nova porta davant de la façana principal que dóna directament al carrer. El coronament superior de l'edifici fa que es modifiqui l'aspecte clàssic del conjunt. Sobre la façana lateral esquerra hi ha esgrafiada la data de 1911, any en que fou construït l'edifici. Hi un fanal situat dalt del pilar que flanqueja l'entrada principal de l'edifici. La seva estructura està realitzada amb ferro colat i presenta una forma pràcticament cilíndrica, coberta per una petita teuladeta circular. Destaca per la seva decoració de tipus vegetal i l'ús de les línies sinuoses, com en el cas dels reganyols que serveixen de suports, així com pels vitralls que el tanquen, amb motius florals i vidres de colors emplomats, típics de l'estil modernista.

De 1890 es la tanca. D'inicis del segle XX és la casa. Coneguda també com Can Montcanut-Planas. És una casa de la fi del segle XIX remodelada el 1911 coincidint amb la urbanització del sector. Estil·lísticament pot inscriure's dins el vessant del modernisme més relacionat amb el secessionisme vienès, molt evident en la composició i ornamentació del coronament. És particularment interessant el fanal de ferro i vidres policroms que hi ha a l'angle de la tanca. També ho trobem com a Can Planes o Can Montcanut.

A principis de l'any 1887 Joan Francí i Rovira veí i propietari de Tiana, presenta a l'ajuntament una sol·licitud amb els plans per urbanitzar els terrenys de la seva propietat coneguts per Vinyeta o Camp de Plaça de Ca n'Orella. Aquest terreny, de forma triangular, és el limitat pels carrers Dr. Mascaró, Anselm Clavé i per dalt amb el que avui és el Casal de Tiana. Poc després el Sr. Josep Rovira i Gupert comprava el terreny situat entre els carrers Albèniz, Antoni Clapés i del Centre, just a sota el Casal de Tiana, demanant al juny del mateix any permís per tancar el terreny. La intenció del Sr. Rovira era construir dues cases adossades, però la butxaca no li arribaria per tant i només va poder construir una que finalment se la va vendre al Sr. Evaldo Planas. Evaldo Planas i Oliver, casat amb Carme Mestres, era empresari i membre de la junta directiva del Foment del Treball Nacional. Amb el nou carrer obert, Evaldo Planas, l'any 1911, va refer la paret de tancament del seu terreny i també va fer obres de reforma de l'edifici que havia començat a edificar el Sr. Rovira. Les obres van ser dirigides per l'arquitecte i urbanista Guillem Busquets i Vautravers, que fou un estret col·laborador de Josep Puig i Cadafalch i des de 1914 fou arquitecte municipal de Barcelona. Amb la reforma, l'edifici estilísticament pot inscriure's dins el vessant del modernisme més relacionat amb el secessionisme vienès, molt evident en la composició i ornamentació del coronament. Dues coses destacaven en la nova tanca que se havia construït. En una cantonada, la del carrer Albèniz amb el carrer Anselm Clapés es va construir una glorieta amb un interessant fanal de ferro i vidres policroms de estil modernista. Durant la guerra civil diversos edificis de Tiana van ser ocupats o confiscats. El Casino de Tiana, les franciscanes, les carmelites, la rectoria, can Sentromà, can Durà, la casa d'Agustí Navines i la casa d'Evaldo Planas van ser alguns dels edificis ocupats. Ocupat l'edifici per La Falange, el matrimoni Moncanut no podia recuperar la vivenda. A mitjans dels anys 50 el tramvia Tiana-Montgat es substituït per un autobús i es fa necessari ampliar el revolt dels carrers Antoni Clapés amb Albéniz, perquè els autobusos poguessin girar amb menys problemes, amb el que és necessari enderrocar la glorieta. L'Ajuntament demana permís als propietaris, els qual responen que donarien el seu consentiment sempre que La Falange abandonés la seva propietat i poguessin recuperar-la. Finalment La Falange abandona l'edifici, s'enderroca la glorieta i el fanal es guardat, anys després, en el soterrani. La casa és durant uns anys casa de estiu dels propietaris, després està uns anys en lloguer i també va ser durant diferents anys escola. Una nova normativa va impedir que l'edifici continués com escola i els propietaris van tornar a residir a l'habitatge. Van restaurar el fanal reposant els vidres trencats i el fanal va ser col·locat al seu emplaçament actual. Finalment la fillola dels Srs. Montcanut Josefa Mestres i el seu marit Jordi Figueres, van heretar l'edifici al morir-se Alfons Moncanut fa ara cinquanta anys (l'any 1962), vuit anys desprès de la mort de la seva dona Pepita Planas. Ara, als cent anys de la seva instal·lació, el fanal modernista de ferro i vidres policroms se ha connectat a la xarxa de l'enllumenat públic.

http://lamallerenga-tiana.blogspot.com/2012/08/la-mallarenga-n23-juliol-2012.html Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1972