Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici civil format per una planta baixa, un pis i un cos central més elevat sobre el qual s'aixeca, al mig, una torre d'esveltes proporcions. Destaca, especialment, per l'ús de les línies corbes que dominen tota la construcció: des del coronament de les façanes, les motllures decoratives, o les obertures, a la coberta de la torre. Línies còncaves i convexes es combinen i en tot moment es defuig la línea recta. Com a elements decoratius també s'utilitzen algunes garlandes de flors. L'element més sobresortint és la torre central, realitzada a manera de llanterna per tal d'il·luminar l'interior. Està ornamentada amb vitralls de colors, amb un voladís ondulat i suportat per esquadres de ferro. Resulta també interessant la gelosia de fusta que tanca l'ampli jardí circumdant -dins del qual hi ha una pèrgola-, així com l'adaptació de l'edifici al fort desnivell del carrer. El cos principal de l'edifici està constituït per una part central més alta i dues de laterals més baixes simètriques entre sí. A la part central destaca la balconada del primer pis de línia ondulant amb barana de ferro. Emmarca la obertura del balcó una garlanda floral sobre la qual s'obren dues finestres el·líptiques, per damunt de les quals, una obertura trilobulada amb decoració escultòrica de tipus floral, per sota del coronament mixtilini de l'edifici, marca les golfes. Als cossos laterals trobem dues obertures de mig punt allargades i una obertura circular amb decoració floral esculpida en pedra que les corona. L'element però, que potser més crida l'atenció és la torre que s'aixeca per sobre de l'edifici, de coronament sinuós de trencadís ceràmic policrom amb grups de tres finestres de vitralls emplomats de colors. La casa salva el desnivell que fa el carrer i a continuació del cos principal del conjunt diferents dependències de planta baixa suporten terrats descoberts que destaquen pel treball de la forja i de la pedra en baranes i balustrades.
Patrimoni Gencat atribueix l'autoria de l'edifici al constructor i ex-alcalde de Tiana, Pere Artusa i Cruspinera. Altres estudis posen a Ramon Maria Riudor com a arquitecte d'aquest edifici i a Pere Artusa i Cruspinera com a promotor d'aquest. Pot ser anterior a 1893. També ho trobem escrit com a Can Fatxó.
Història
Si bé l'origen de Can Fatjó cal cercar-lo a finals del segle XIX , no obstant la seva estètica respon a la reforma portada a cap pel nou propietari, Joan Fatjó, que el 1914 decidí donar-li un nou aspecte en consonància als cànons modernistes amb un clar predomini de les línies corbes per dotar l'edifici d'elegància i esveltesa, fent la seva arquitectura menys pesant. És un dels edificis modernistes més notables de Tiana. Se sap que la casa ja existia el 1893, que n'era propietat Antoni Costa Masana, el qual va edificar-hi al costat una fàbrica tèxtil. Posteriorment va passar a mans de Joan Fatjó Llobet i Rosa Castán Costa, els quals van decidir fer-ne una profunda reforma el 1914. Fruit d'aquesta reforma és el seu actual aspecte, plenament inserit dins l'estètica modernista, amb un especial predomini de la línia corba. L'element més destacat és la torratxa, amb un coronament sinuós de ceràmica en trencadís policrom i uns finestrals triforats amb vitralls de colors. Amb posterioritat va passar a ser propietat de Jordi Sust Fatjó. És un dels edificis modernistes més notables de Tiana. Se sap que la casa ja existia el 1893, i que el seu propietat Antoni Costa Masana, va edificar-hi al costat una fàbrica tèxti, La fabriqueta. Més tard va passar a mans de Joan Fatjó Llobet i Rosa Castán Costa, els quals van decidir fer-ne una profunda reforma el 1914 que van deixar la casa tal com ara la coneixem. És plenament d'estètica modernista, amb un especial predomini de la línia corba. L'element més destacat és la torratxa, amb un coronament sinuós de ceràmica en trencadís policrom i uns finestrals triforats amb vitralls de colors. Està dissenyada a manera de llanterna per tal d'il·luminar l'interior.
Com a elements decoratius també s'utilitzen algunes garlandes de flors. És també interessant la gelosia de fusta que tanca l'ampli jardí que envolta tota la casa -dins del qual hi ha una pèrgola-, així com l'adaptació de l'edifici al fort desnivell del carrer.
Bibliografia
https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6419-cat-can_fatjy.htm http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1967 http://lalocal.tianat.cat/passejada-modernista-pel-centre/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.
