Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC – ph-52
Descripció
La masia, de gran volum, ha experimentat un creixement que respon a les diverses necessitats dels seus habitants al llarg de la seva història. Ha patit reformes especialment voluminoses i transformadores a finals del segle XIX i durant el segle XX. Gran part d'aquestes intervencions han emmascarat la seva fesomia primitiva. En aquest sentit, són notables les galeries o porxades laterals ubicades a l'est i a l'oest, que formen cossos de major alçada afegits al segle XX.
L’edifici central, que conserva l'aspecte més primitiu, té una coberta amb teulada a dos vessants i presenta antics elements en la façana que han quedat emmascarats per pintura i altres reformes. Un exemple d'això és la finestra situada a l'est de la façana principal, una de les obertures de la primera planta. Aquesta finestra, amb un ampit de pedra rogenca motllurada, té una llinda amb decoració floral que sembla endevinar-se. El carener del mateix cos, perpendicular a la façana, està fet de peces de teula àrab, amb un ràfec dentat i una teula carenera trencada com a element apotropaic.
La resta de cossos edificats, units a l'edifici central, tenen cobertes a una i dues aigües, amb poques obertures, totes allindades i distribuïdes sense cap ordre aparent per les diferents façanes.
La masia compta amb dos rellotges de sol situats a diferents façanes de l'edifici, amb orientacions diferents. Tots dos són d’autor, rectangulars i verticals, i conserven els gnòmons de vareta. Un d'ells està orientat al sud-est i ha estat pintat recentment amb un color terrós, sense marques horàries ni ornamentació. L’altre, ubicat en una façana orientada al sud-oest, està repintat de blanc, tampoc mostra marques horàries ni ornamentació.
D'interès és també la presència d’un pou de pedra rogenca situat davant de la façana principal, relativament proper a la porta d’accés a l’antic edifici, així com una antiga fita que marca el límit de la propietat.
Les darreres grans intervencions del segle XX han transformat aquest conjunt rural en tres apartaments.
Aquesta és una de les masies més significatives de Cervelló, forma part del conjunt de masies situades prop del castell i de la primitiva església, actualment dedicada a Santa Maria de Cervelló.
Per la seva posició al costat del camí Ral, es diu que quan els correus es feien amb relleus de cavalls (postes) havia servit com a final d'etapa (Informació oral Francesc Pasqual juliol de 2024).
Història
La construcció de la casa es data aproximadament entre finals del segle XIV i inicis del segle XV. Les primeres referències documentades daten del 29 d'agost de 1646, on es menciona Francesc Castany i el seu fill Pau (Llurba, 2021: 67).
L'any 1652 es fa menció de Margarida Castany com a propietària d'un molí a la riera de Cervelló, mentre que una altra dona, Agnès Castany, filla d'Antoni, és associada al mas i al molí el 1653. En el document relatiu a l’inventari del molí, es detallen béns mobles com una caldera d'aram, pales, graelles, robes i altres objectes d’ús quotidià, revelant l'existència d'una casa més que modesta al molí (Llurba, 2021: 67-68).
Durant el període de 1716-1717, Joan Castany, membre de la família, és reconegut com a jurat procurador del Consell municipal de Cervelló, probablement com a propietari del mas. Amb ell, s'inicia una important vinculació de les persones propietàries del mas amb l’administració pública del municipi. Al segle XVIII, la propietat passa a la família Font de Barcelona, que tenia actius en la indústria tèxtil, especialitzats en teixits com passamans i galons, produccions que formaven part habitual de la moda de l’època.
Pere Font i Galonero, o possiblement el seu germà Francesc, es destaquen com els pioners de la família Font a Cervelló. Pere és reconegut com a propietari de Can Castany i figura destacada juntament amb Climent Pi en la decoració de les pintures barroques de l'antiga església de Sant Esteve de Cervelló.
A més de la seva implicació en la indústria tèxtil al segle XVIII, els propietaris de Can Castany també van prosperar gràcies a la ramaderia i l'explotació de pedreres. L'últim gran propietari, Josep Font Colomer, va veure una disminució de la seva hisenda a finals del segle XIX, afectat per la fil·loxera i desavinences polítiques amb altres destacats personatges públics del municipi, com Joaquim Mensa i Manuel Gispert.
Després de dècades de decadència de la finca, finalment, a la dècada de 1960, Can Castany és venuda, i el 1967 els diaris ja publiquen anuncis de venda de les parcel·les de la urbanització que pren el nom de la casa (Llurba, 2021: 67-71).
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.
