La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les "ciutat-jardí" que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). En aquest context es troba l'edifici situat a la confluència de la Plaça Figueres amb els carrers Xile i Plana de can Bertran. Es tracta d'una casa entre mitgeres, amb una zona ajardinada al davant. La característica més assenyalada de la construcció consisteix en la seva volguda asimetria, que crea un ritme ascendent en direcció esquerra dreta, en el sentit de l'observador, i que fan que un edifici que comença sent de planta baixa i pis, passi a planta baixa i dos pisos i culmini en una torre quadrangular de planta baixa i quatre pisos. L'altre element fonamental consisteix en els merlets que es troben al coronament de la façana. La conjunció de les diferents alçades i els merlets proposen la recreació conceptual d'un castell. Pel que respecta als elements de façana, indicar que existeix un porxo continu que forma la base d'una balconada correguda amb barana de ferro senzilla. Totes les obertures són rectangulars allargades i protegides amb fusteria de llibret.
