Can Cabassa
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa B-90.
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 30.
Descripció
Masia tradicional, d'origen medieval, completament reformada a mitjan segle XIX i que compta amb elements classicistes, noucentistes i postmodernistes. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. A un dels laterals té adossada una gran torre i, a cada costat, unes galeries amb arc rebaixat. Avui els murs estan enlluïts de blanc.
La façana principal fou transformada a mitjan segle XIX seguint l'estil classicista, amb una composició simètrica. Llavors s'hi van incorporar noves obertures rectangulars i una motllura al primer pis. El segon pis conté una sèrie de finestres triples de punt rodó i unes altres al lateral que són cegues. La galeria lateral està formada per arcs carpanells rebaixats i motllures que continuen els pilars. La balustrada és feta de morter modelat. Les galeries afegides a la façana de ponent són molt semblants a les de Can Ametller.
La torratxa, construïda al segle XX, és de planta quadrada i té quatre pisos d'alçada. Conté ornamentacions postmodernistes, com ara les finestres d'escala, i també detalls d'estil noucentista, com la galeria d'arcades de punt rodó situada al mirador. A la façana posterior s'hi van afegir un conjunt de volums al segle XIX, en el moment de la màxima expansió vitivinícola previ a l'arribada de la fil·loxera. Aquests edificis auxiliars tenen les portalades elevades per tal de facilitar la descàrrega del raïm des del carro fins a les premses i als cups.
Abans de les reformes la masia tenia el carener en paral·lel a la façana principal i la galeria s'adossava a la façana lateral de ponent.
Història
Entorn d'aquesta masia ja hi havia una vil·la romana que es trobava propera a la "strada calciata", que es dirigia cap a Martorell.
Pel que fa a la masia, està documentada l'any 1299 amb la denominació de mas Torrents. Va ser propietat de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, i el paborde major del monestir de Sant Cugat n'era el senyor alodial. El 1864 la masia va ser reformada completament coincidint amb el moment d'expansió de la vinya. A principis del segle XX la família Valls va comprar la finca. Després de la Guerra Civil de 1936 l'aleshores propietari, Josep Valls Serra, va instal·lar a la masia el primer laboratori d'assaigs de cirurgia cardiovascular de Catalunya.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 18-19.
GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.
JÁRREA DOMÍNGUEZ, Ramon (1998). «La vil·la romana de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès): noves dades sobre la romanització a la comarca del Vallès occidental». GAUSAC, núm. 12, p. 37-49.
TERRATS JIMÉNEZ, Noemí (1998). «Noves aportacions sobre el jaciment romà de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)». GAUSAC. núm. 13, p. 29-39.
