Vil·la romana de Can Cabassa

Sant Cugat del Vallès

El jaciment de Can Cabassa, després d'unes informacions prèvies, va començar a ser objecte d'intervencions arqueològiques el novembre de 1998. Es van localitzar restes al subsol i va servir per delimitar l'àrea del jaciment. Es tracta dels fonaments d'una vil·la romana amb diverses dependències, peristil, forn metal·lúrgic i sitges, entre altres.

Aquesta vil·la romana va ser una de les més importants situades al Vallès Occidental. El parc urbà va ser delimitat sobre la vil·la per protegir i deixar visibles algunes estructures del jaciment. Està situat prop de la masia de Can Cabassa i de l'Hospital General de Catalunya.

Entre els anys 2000 i 2002, es va excavar el jaciment amb motiu del desenvolupament urbanístic del PAU Can Cabassa, sota la promoció de l'Ajuntament de Sant Cugat. L'extensió del jaciment arqueològic va ser fixat en 18.000 m². Es van poder documentar sis fases d'ocupació d'aquest espai: prehistòric, romà republicà, romà altimperial, romà baiximperial, visigòtic i un període sense determinar. Durant l'excavació hom va comprovar que estava en mal estat i que, al llarg dels segles, havia estat arrasat. Malgrat tot, es van documentar les restes d'una vil·la romana i un magatzem de dolia, dos dipòsits, un pati amb porxos, una gran estança amb tres hàbitats al seu costat i, també, fonaments de diversos espais residencials. En el jaciment arqueològic es van documentar més de 300 sitges. A l'interior, es van localitzar restes d'animals (porcs, cavalls, gossos i vaques), eines de treball i molins. En aquest emplaçament també es van trobar forns de ceràmica, de reducció per reparar eines de ferro, forns de fusió per fer peces de coure i bronze.

Tal com s'ha dit, van aparèixer en el jaciment restes de diferents períodes històrics. De la prehistòria es va documentar una sitja amb restes de fauna i ascles de sílex. Del període romà republicà va sortir un petit nucli rural amb tres sitges amb fragments de ceràmica campaniana B i un fragment d'àmfora itàlica. Del període altimperial es van localitzar dos dipòsits a l'oest de la necròpolis amb vint forns metal·lúrgics i un ceràmic. Del període baix imperial es va documentar la reforma total de la vil·la amb la construcció d'un gran pati en el centre envoltat de magatzems, amb funcions específiques i seixanta-cinc sitges, tretze de les quals que identifiquen l'activitat agrària del complex. El segle V reflecteix dues etapes: la primera, de declivi del complex i, la segona, de reformes. En un dels patis de la vil·la es van construir dues habitacions, va continuar l'activitat al magatzem i es va consolidar la necròpolis situada al sud de la casa amb 26 enterraments (en fossa amb caixa de teules a doble vessant, caixa d'obra amb el fons de teules i coberta de teula a doble vessant i recoberta amb maçoneria, contenidors d'àmfores, enterraments en caps de fusta i fosses simples). Els darrers enterraments es van produir en el segle VII.

Pocs anys després, el novembre de 2005, es va excavar el solar del carrer Ignasi Barraquer número 4. Es documentaren restes molt arrasades, nivells d'enderroc i de colmatació de materials ceràmics sense possibilitat de datar, amb opus signinum.

El 2008 es va procedir a delimitar el jaciment. Durant el procés van aflorar noves restes arqueològiques, on van aparèixer vint-i-nou sitges i cubetes, cinc fosses de grans dimensions, dotze retalls irregulars, cinc forns, nou enterraments, dues dolies, quatre restes de fonamentació i dues estructures prehistòriques. El material en superfície era terra sigil·lada africana D, amb la vora Hayes 59, que va servir per datar entre els segles IV al VI.