Campanar de l'església de Santa Maria
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Campanar de 52 m d'alçada situat al costat de migdia de l'església parroquial de Santa Maria.
La torre arranca de l'església amb planta quadrada que esdevé planta octogonal. A la seva base s'aprecia la inclinació de la teulada de les cases que hi havia adossades al mur de l'església, de la Mongia i de l'Obra. Totes les cares no mantenen les mateixes dimensions. Les quatre cares que donen als punts cardinals són el doble d'amples que les de les cantonades.
La part superior, l'últim pis, és la més treballada. Destaquen els vuit finestrals amb arcs apuntats al pis de les campanes.
La cornisa esta sostinguda per mènsules que actuen de gàrgoles. Té una balustrada de coronament i pinacles. La cornisa ha estat substituïda per atlants.
A la torre del campanar es troba el rellotge que probablement és una peça del s. XVII modificada a finals del s. XVIII per Josep Senesteva. Actualment ha estat substituït per un mecanisme electrònic.
La teulada sembla ser d'un vessant i crida l'atenció les seves gàrgoles que representen animals fantàstics. A dalt del terrat del campanar sota els capitells de les 8 pilastres que sostenen els arcs de la cúpula es pot veure la data del seu coronament " /1726/SE/A-/CA-/D/*/*/* i una inscripció incompleta. Les campanes amb pesos de pedra actualment no s'utilitzen.
Les UTM donades són les de dalt del campanar.
Història
Es construeix entre 1675 i 1726. La pedra prové del Mas del Prat o del lloc anomenat " Les Conques ".
Es va comprar per 7.900 lliures a la família del Prat, el transport va ser gratuït. Se'ls va concedir el dret a tenir sepultura pròpia a la nau principal de l'església.
Les dues terceres parts del sòcol del campanar ja havien estat contractades l'any 1684 amb el mestre de cases Francesc Torrents juntament amb la nau de les capelles i el mur de migdia al qual el campanar està adossat. En un principi es va preveure l'acabament per Tots Sants de l'any 1725 però es va endarrerir fins al 1726.
L'inici de la construcció del campanar està lligada a la de la part meridional de l'església.
Va ser objecte de restauració de part de les seves façanes a mitjans dels anys cinquanta i a principis dels noranta. Actualment s'han desprès alguns fragments de pedra de la cornisa i l'última és la caiguda del batall que recorda que encara hi ha alguna part que s'ha de restaurar.
Bibliografia
Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 50-52. Ed.T&T. Moià.
Galobart i Soler, J (1993); " L'Església de Moià i els seus constructors (1673-1749) ". Nº 8-9. Pàg. 29-40. Moià, juny-desembre.
Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.
La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià .
