Camí ramader B
Olost
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Olost prové del Penedès i entra al Lluçanès per la zona de Sant Feliu Sasserra va en direcció a Alpens i Castellar de n'Hug, passant per Santa Creu de Jutglar on es creua amb el camí ramader transversal.
El camí ramader entra al terme municipal d'Olost per l'extrem sud-oest, a l'altura de la masia del Coll de l'Arç procedent de l'anomenada pleta de Pla Moixó, coneguda com la Ramada Encantada. El camí puja en direcció nord passant per masia de la Sala del Coll de l'Arç que constituïa una casa de parada de pastors i ramats que passaven pel camí ramader. Passada la masia el camí segueix descendint en direcció nord fins arribar en un punt enclotat on es salva la riera Lluçanès a través de l'anomenat pas dels traginers.
A partir d'aquí el camí continua ascendint amb un fort desnivell cap al nucli de Santa Creu de Jutglar on es troba la casa Gran, casa de parada del camí ramader, una bassa d'abeuratge i la pleta de Santa Creu. Aquest punt era una zona important d'encreuament de camins ramaders ja que també hi passa el camí ramader transversal que prové de Sant Bartomeu i Vic, i es dirigeix a Prats i Olvan. El camí continua passant pel carrer Nou de Santa Creu de Jutglar i enfila en direcció nord cap al nucli de Beulaigua, endinsant-se en terme municipal de Sant Martí d'Albars.
El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta I.
El traçat d'aquest camí coincideix amb el camí ral o camí de França que connectava Catalunya amb el país franc.
Història
És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug (AADD; 2000).
Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins, algunes d'elles conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.
Bibliografia
AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc.
COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància.
TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès.
