Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí ramader que passa pel terme municipal d'Olost procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per Sant Bartomeu . El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Jutglar, Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000).
El camí ramader travessa Olost de sud-est a nord-oest pel sector central del terme municipal. Entra per la zona anomenada de les Roques Blanques procedent dels Tossals i del Permanyer, i segueix en direcció nord-oest cap a la masia del Lliscàs, passant a tocar del càmping Lluçanès. D'aquí el camí es dirigeix al nucli urbà d'Olost travessant el torrent d'Olost per sobre una palanca. Aquesta zona del torrent d'Olost era un punt d'abeurada dels ramats. En aquest punt hi coincideix un ramal de camí ramader que prové de la ruta que passa per la carena de Sant Bartomeu del Grau. Aquest ramal passa pel nord de Sant Jaume de Fenollet, pel sud de l'Alouet i entra a Olost passant per la masia de Campa. A partir d'aquí es dirigeix per la pista fins al nucli urbà d'Olost. Al nucli hi havia una pleta: la pleta de la Plaça d'Olost, i cal Codinac, al capdamunt del carrer Berga, una masia que constituïa una casa de parada de pastors i ramats que passaven pel camí ramader. El camí continua en direcció nord-oest passant prop de la masia de la Casanova del Coll del Ram on hi havia una pleta: la pleta de la Casanova. Un cop passada la masia el camí es desvia a l'esquerra i enfila en direcció a la masia de Reixagó. Des d'aquí el camí continua vorejant el pantà de la Gavarresa fins a creuar-lo en la seva part nord, on hi havia el passant de la Gavarresa i ara hi ha un petit pont. El camí segueix salvant un fort pendent fins arribar al nucli de Santa Creu de Jutglar on hi ha la masia de la Casa Gran que constituïa una casa de parada, una bassa d'abeuratge i la pleta de Santa Creu. Aquest punt era una zona important d'encreuament de camins ramaders ja que també hi passa el camí ramader que prové de Sant Feliu Sasserra i es dirigeix, en direcció nord, a Alpens. El camí ramader transversal continua en direcció oest cap al la zona nord del molí Nou on, a través d'un passant, es salvava el pas de la riera Lluçanès. A partir d'aquí el camí enfila en direcció a la masia del Clot del Vilar, entrant en terme municipal de Prats de Lluçanès.
El camí es troba tancat a l'altura del càmping Lluçanès restringint el seu pas.
El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta IV.
Història
Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.
Bibliografia
AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc.
COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància.
TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès.
