El moviment del bestiar i les persones que es cuidaven d'ell es repetia anualment des de les pastures d'hivern fins als prats de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders.
Aquest moviment de ramats està ben documentat a la zona del massís de Garraf i Penedès, ja en època ibèrica i romana. Els camins pels quals transitaven els ramats, també han servit en moltes ocasions, com a camins per a les persones.
Per aquestes vies pecuàries no només es desplaçaven els animals, sinó que eren les vies per on es produïa un important intercanvi cultural entre els habitants pirinencs i els de les terres baixes.
A la primavera els ramats s'enfilaven cap a la muntanya i a la tardor tornaven cap als estables de la plana. La marxa cap a muntanya començava al mes d'abril. La tornada començava el 29 de setembre per Sant Miquel, tot i que podia allargar-se fins a Tots Sants, al novembre.
