Camí ramader Casserres

    Berguedà
    Casserres
    611

    Coordenades:

    42.01442
    1.84144
    404072
    4652026
    08049-194
    Patrimoni immoble
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    XII-XX
    Bo
    Legal
    Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.
    Fàcil
    Social
    Pública
    Jordi Montlló Bolart

    Casserres és, i sobretot, ha estat un poble agropecuari que a més es troba en una zona de pas entre la plana i les pastures de muntanya que molts ramats d'ovelles, cabres o vaques han utilitzat. La identificació d'aquests camins ramaders és sempre una tasca complexa i que admet pocs valors absoluts. Durant molts segles el paisatge s'ha mantingut força inalterable, però en els darrers 100 anys, la transformació ha estat brutal. La tecnologia ha permès obrir camins en llocs impensables, sovint han primat interessos particulars a la lògica geofísica i els antics camins han restat a l'oblit i s'han anat cobrint de vegetació i sediments. La recuperació d'aquests camins a través de la memòria és una bona eina si es combina amb la recerca documental, topogràfica, arqueològica i històrica.
    L'any 2007, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i el Parc Natural del Cadí Moixeró van realitzar un inventari de camins ramaders de la comarca. En aquest treball s'han identificat, numerat i documentat sis camins que passen per Casserres. Es tracta dels camins ICR5; ICR6; ICR49; ICR50; ICR59 i ICR100.
    El camí més transitat, el principal és l'ICR5 és el camí de Gironella a Montmajor, que travessa el municipi de sud a nord i passa pel mig del nucli antic. La resta es disposen de forma radial en relació a aquest. De Gironella surt en direcció a Cal Puntes i trenca a mà esquerre cap a Menudells. Segueix cap a Barbats i la roca del Molí de Bernades, i s'enfila pel serrat de sota de la Fàbrega cap a Santa Maria. Tira avall i entra a Casserres passant per la Mare de Déu de l'Antiguitat i pel carrer de la Creu. Surt del poble de Casserres en direcció Cal Clota, Cal Quel, i el Bellús de la roca, on es creua amb el camí ramader que ve de l'Espunyola i que va cap a Puig-reig (ICR6).
    Com a camins secundaris trobem l'ICR6; ICR49; ICR50; ICR59 i ICR100. L'ICR6 va de l'Espunyola a Puig-reig i entra a Casserres per Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Continua cap a la Font dels Pagesos, on a 10 o 15 metres de la font hi ha dret de returada. Aquí el camí segueix cap a Cal Ventura i puja per la carena dels Colls, i es dirigeix cap a Madrona (Puig-reig).
    L'ICR49 és el camí del Guixaró i és un trencall de l'anterior que passa pel centre del nucli antic pel carrer Major, pel Tossal d'Irene fins el Guixaró.
    L'ICR50 és el camí de Berga a Casserres. Entra a Casserres pel Serrat dels Tres Hereus fins la rectoria de Sant Pau i pel pantà i continua per 'actual BV-4132 entrant pel carrer de la Creu.
    L'ICR59 és el camí de Gironella a Avià per Graugés i la colònia de l'Ametlla i L'ICR100 és una variant d'aquest darrer de Gironella a Avià que passa per Cal Puntes i els Colls, de Casserres.
    Segons Planes (2005, la principal via pecuària procedia de Prats de Lluçanès i, a través de Gironella, es dirigia al Molí de Bernadàs, a la banda dreta de la riera de Clarà. Seria l'ICR5. Des d'aquí es bifurcava, un ramal agafava la direcció cap a la Creu de Salitons (ICR49) i coincidint amb el camí ral, seguia el camí de la Madrona fins a l'hostal del Ferriol, a Puig-reig. L'altre brancal entrava al poble de Casserres i, des d'aquest punt es dirigia a la Creu de l'Eloi, a ponent del terme municipal, seguia fins la masia Canudes del Tossalet , a Espunyola, en direcció Montclar, Montmajor i Solsona (també ICR49).

    Els camins ramaders són camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader. Els camins ramaders tenen un paper clau en el medi natural al servir com a eixos de connexió entre ecosistemes diferents, fomentant la biodiversitat de les espècies i actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic format pels centenars de quilòmetres que creuen Catalunya, amb un elevat valor turístic.

    CAMPILLO i BESSES, Xavier (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives SD, SL. Berga.
    PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres.