Camí de la sal
Casserres

    Berguedà
    Casserres
    575

    Coordenades:

    42.01594
    1.84565
    404423
    4652191
    Número de fitxa
    08049 - 192
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    varis propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    L'existència de les mines de sal a Cardona, conegudes des de ben antic, contribuiria a desenvolupar una xarxa de camins per distribuir un bé tan preuat com la sal. Aquests camins reverien diversos noms al llarg del temps i segons la documentació, però un dels noms més difosos és el de Stratae Kardonensia. Pel que fa al terme de Casserres, aquest es trobava en el pas de la via cap a la Cerdanya i cap a Ripoll i coincideix amb altres vies de comunicació antigues i camins ramaders. Travessaria el terme de ponent a llevant venint de Serrateix i Montdarn i passaria pel nucli antic (carrer Major) enllaçant amb el camí ral de Manresa a Berga, que també era un camí ramader.

    Coneguda també amb els noms de Via salaria o El saler i documentada en època medieval que a través dels termes parroquials de Serrateix i Montdarn, on enllaçava amb el camí ral de Manresa a Berga que passava per Santpedor, Castellnou de Bages i Castelladral, seguia la vall i riera de Nabel fins Berga i la Cerdanya

    Lluís el Pietós (768-814), va ordenar al comte Borrell la conquesta i fortificació de la ciutat
    d'Osona i els castells de Cardona i Casserres, a més d'altres fortaleses que havient estat per molt temps abaudonades.
    Aquest context explica la importancia i el renom que van prendre aquells camins de l'àrea central de la frontera que s'adrecaven fins al castell de Cardona i les seves salines.
    El primer esment d'aquests camins es troba en I'acta de consagració de I'església de Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix), realitzada l'1 1 de desembre de I'any 922 pel bisbe
    d'Urgell, Radulf. Aquel1 dia, en establir-se els límits del teme parroquial, es deia que aquest limitava per dues vegades amb "ipsa strata Kardonense".

    GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins "Dovella", núm. 53, pàgs. 21-28.
    PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres.
    SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista " L'Erol", núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22.