Camí ramader
Prats de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí ramader que passa pel terme municipal de Prats de Lluçanès forma part de la ruta IV, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí que procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per la zona de Sant Bartomeu, on es creua amb la ruta III. El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Joglars (on es creua amb la ruta I), Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau (on creua amb la ruta II) i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000). El camí ramader travessa Prats de Lluçanès d'est a oest pel sector nord del terme municipal. Entra per la zona de la masia del Clot del Vilar procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix en direcció oest, on es troben diversos trams empedrats. Segueix pujant la costa de Lurdes fent zig-zag, on es conserva un bonic tram del camí empedrat que manté encara els pilons guarda-rodes i els trencaaigües. Un cop s'ha pujat la costa de Lurdes, el camí continua vorejant el santuari i passa prop de la font de la Bernadeta. Arriba al nucli de Prats per la zona del passeig, el qual constituïa una returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. El camí passava pel tram nord del carrer Major i trencava pel carrer de les Escoles, sortint del nucli urbà per la zona oest enfilant-se pel camí vell de Sant Sebastià, i passant prop de la font del Ti i la font del Xambó. Es continua en direcció oest vorejant, pel nord, l'església de Sant Sebastià, i es segueix en direcció al serrat de les Arnes, on es creua amb la ruta II. Un cop es travessa el collet, a la zona sud del serrat de les Arnes, el camí ramader surt del terme municipal de Prats de Lluçanès i s'endinsa en terme de Santa Maria de Merlès, on s'hi troba una bassa d'abeuratge. El camí continua baixant la costa de Borralleres i segueix cap a la masia que dóna nom a la costa, fins a travessar la riera de Merlès.
El tram de camí ramader situat a l'oest del nucli urbà es pot seguir per pista forestal; no és així el tram est, que no té un seguiment continu. En aquesta zona, però, és on es troben els elements més ben conservats tot i que es troben, molts d'ells, amagats enmig de la bardissa: empedrat del paviment, trencaaigües, pilons guarda-rodes i murs de contenció.
Història
Els camins ramaders neixen a l'Edat Mitjana, per la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'Edat Moderna, els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader, i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. A Prats de Lluçanès es continuen celebrant dues fires d'origen ramader, una és l'anomenada fira de Santa Llúcia, al desembre, i l'altra és la fira de Sant Jaume, al juliol.
Bibliografia
AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000
