Camí empedrat de la costa de Lurdes
Prats de Lluçanès

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    A banda i banda de la carretera BP-4653, punt quilomètric 1'800

    Coordenades:

    42.00868
    2.03974
    420484
    4651186
    Número de fitxa
    08171 - 43
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Estat de conservació
    Regular
    L'estat de conservació és irregular al camí inventariat, amb trams amb molt bon estat de conservació i trams on pràcticament no es conserva res del camí original
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Tipus de protecció: Tipològica
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya. Dpt. d'Economia i Finances. Gran via corts catalanes, 635, 08010 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El camí empedrat de Lurdes és un tram d'un camí que probablement comunicava la zona de Prats de Lluçanès amb la de Santa Creu de Jotglar, actualment dins del terme municipal d'Olost. Es tracta d'un camí que ascendia, o descendia, en zig-zag seguint un eix est-oest i de cronologia indeterminada, tot i que alguns indicis apunten que podria tenir el seu origen en època romana. El tram més proper al nucli urbà de Prats de Lluçanès es troba situat al sud del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes i just a l'est del restaurant cal Quico. Des d'aquest punt es pot seguir un tram descendent, orientat de sud a nord, on es troben restes disperses del mur de contenció del camí. Seguint aquest tram s'arriba a una corba a partir de la qual el camí agafa una direcció de nord-oest a sud-est, continuant el descens. És precisament just després de la corba quan comença el tram més ben conservat del camí. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres, amb una amplada aproximada de 2'70 metres, en el que es conserva bona part del paviment original (amb el desgast de les roderes visible), 7 pilons guarda-rodes i un mur de contenció amb alçades que superen el metre. A partir d'aquest tram s'observa una continuació molt erosionada, però no és fins a l'altre cantó de la carretera BP-4653, que es troba de nou el camí. Ja en el costat est de la carretera, havent salvat un important desnivell des de l'inici del camí, a la costa de Lurdes, es troba un petit tram d'uns 10 metres en el que s'observa el límit lateral de la calçada. Seguint la direcció d'aquest tram, de nord-oest a sud-est, es troba un tram d'uns 30 metres en el que es conserva el mur de contenció, fins que s'arriba de nou a corba, a partir de la qual el camí agafa una direcció de sud-oest a nord-est. A partir de la corba comença un tram llarg, de poc més de 100 metres, en el que es conserven parcialment els murs de contenció, amb alçades pròximes als 2 metres en els punts més alts. En aquest punt el camí entra en una zona boscosa i torna a girar, agafant una direcció oest-est. En aquest tram, d'uns 45 metres s'hi conserva una part del paviment, el mur de contenció i fins a 8 pilons guarda-rodes, tot i que el conjunt queda parcialment tapat per la vegetació que hi creix. A partir d'aquest tram el camí segueix avançant recte, entrant en una esplanada amb el Clot del Vilar a l'esquerra, en la que s'observen petits indicis del pas del camí -com un petit tros de mur de contenció-, fins que abandona el terme municipal, just al sud del Clot del Vilar.

    Aquest camí havia estat utilitzat antigament com a camí ramader, formant part de la ruta IV o transversal, identificada i descrita pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC.

    Tot i que es desconeix l'origen d'aquest camí, sí que és apreciable una unitat tipològica compartida amb els trams de camí empedrat de Pardines. En el cas de Pardines, els estudis han assenyalat que es tractaria o bé d'un camí modern o bé d'un camí d'època romana. Tot i que la troballa de diversos elements ceràmics romans prop d'un dels trams de Pardines indicaria que es tracta d'un camí romà, es necessitaria realitzar una excavació per a confirmar-ho. D'altra banda, independentment del seu origen, el camí podria haver estat reformat modernament.

    LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).