Camí ral de Santa Maria d'Oló a Vic Oristà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El terme municipal d'Oristà era creuat per diversos camins rals que unien els principals nuclis de població dels termes propers. Aquests camins, generalment, segueixen la disposició geogràfica de les principals serres i rieres del terme i ressegueixen les valls i les carenes salvant la orografia del terreny, facilitant d'aquesta manera la connexió entre pobles i el pas als usuaris: traginers, carruatges, pastors i ramats, viatjants, etc. Un dels principals camins rals que creuava el terme i del que es coneix el recorregut exacte és el camí ral de Santa Maria d'Oló a Vic.
Aquest camí segueix en part el traçat del camí ramader, entrant al terme municipal per l'extrem sud-oest, prop de Sant Nazari de la Garriga. Travessa tot el terme municipal recorrent diverses carenes en direcció nord-est, passant pel carrer de la Ruixeda, el Puig Cornador, el Verdaguer i l'hostal del Trumfo fins a la zona de Bartrons, on abandona el terme municipal. Té dos ramals diferents que condueixen al nucli urbà d'Oristà, un a l'altura de la Guàrdia i l'altre a l'altura del Verdaguer. El ramal que des de la zona del Verdaguer porta al nucli urbà d'Oristà entra al nucli pel carrer de Vic, nom que agafa de la direcció on conduïa aquest camí.
Els camins rals van deixar d'utilitzar-se amb la construcció de carreteres i l'arribada dels vehicles motoritzats. L'arribada de les carreteres d'asfalt a Oristà és relativament recent i la major part de la gent gran recorda quan havien de desplaçar-se a peu fins a la carretera que va de Prats a Olost, la primera que es va construir a la zona. Com a testimoni d'aquests anys han quedat topònims com el vint-i-cinc o el vint-i-set, que són els punts quilomètrics de l'antiga carretera en els llocs on creuava amb els camins rals.
El traçat d'aquest camí coincideix en bona part amb el camí ramader B el qual està protegit segons la llei de de vies pecuàries.
Història
Els camins rals eren antigament les principals vies de comunicació entre nuclis urbans i formaven, junt amb el camins ramaders, una xarxa de comunicació que generava comerç i oportunitats en un àmplia zona. La majoria d'aquests camins no tenien un recorregut local si no que provenien de zones allunyades com és el cas de l'anomenat camí ral de França, que passa tangencialment pel terme municipal d'Oristà o el camí de la Sal, que provenia del Solsonès derivant-se en diversos ramals, un dels quals passava per Sant Feliu Sasserra i pel Carrer Nou de la Torre d'Oristà. Amb l'arribada de les carreteres asfaltades, moltes de les quals s'han superposat als camins rals, s'ha anat deteriorant aquesta xarxa de camins fins a l'actualitat.
