Castelladral era un node de comunicacions, i hi confluïen diversos camins antics que enllaçaven el pla de Bages amb les terres del Berguedà seguint un eix central, entre el Llobregat i el Cardener. No en podem concretar amb precisió ni les èpoques en què van estar vigents ni els recorreguts detallats, de manera que en farem una descripció genèrica.
Venint del sud hi havia, d’una banda, el Camí ral de Súria a Berga, que feia un recorregut en diagonal més o menys igual que l’actual carretera (B-423). La sortida de Súria que era pel carrer del Roser, les Cabanasses i passava al nord de Sant Salvador del Quer. Poc abans d’arribar a Castelladral encara es conserven les ruïnes de la casa anomenada l’Hostal, que podria ser una construcció dels segles XVIII-XIX. Un altre camí procedia de la zona més central o de Castellnou. Des del Pont de Barquets pujava pel sector proper al mas Bigorra, i més amunt es creuava amb el Camí Saliner (que feia un recorregut transversal cap a Navàs i en direcció a l’Osona). Aquesta zona a l’entorn del mas Bigora i de Solivella devia ser força estratègica. És interessant perquè hi trobem tres elements que podrien estar vinculats amb torres o fortificacions de control d’aquestes rutes. Són el castell de Solivella, Bigorra Vell (una possible torre de vigiliància alt-medieval obrada amb opus spicatum) i el que hem anomenat jaciment de Maçaners (una altra possible torre, també obrada en part amb opus spicatum i situada en un punt estratègic). Des d’aquí el camí seguia en direcció nord cap a Reixes i Castelladral.
Des de Castelladral cap al nord un dels camins continuava per un recorregut més a l’oest de l’actual carretera, per l’Obaga del Castell cap a Sant Just i Serrateix. Aquest camí consta com a camí ral (“strata regia”) l’any 941 en la donació de l´alou d´Arboceda al Monestir de Serrateix. La denominació del castell de Castelladral com a "castro iteral", és a dir, castell del camí, l’any 977 en l´acta de fundació del Monestir de Serrateix també sembla referir-s’hi. Pel que fa al camí ral de Navàs a Berga, se separava de l’anterior al cap d’un quilòmetre aproximadament, i feia un recorregut en diagonal cap al nord-est. A l’extrem nord del terme de Navàs el camí confluïa amb un altre que venia més oriental per Sant Cugat del Racó.
