"El Dijous Sant de l'any 1950 es van inaugurar catorze estacions del Via Crucis en plaques de majòlica que formaven petites capelletes i que varen donar al carrer Major del Cervelló un caire de religiositat." (Roig, 2010:140)
Van ser donació del Sr. Llorenç Bassons, i les va col·locar el mateix Llorenç que feia de paleta.(Informació oral de l'Antoni Monforte (04-03-2024)).
Es desconeix el taller on es van fabricar, ja que no tenen signatura. Podria haver estat algun taller de la província de Castelló de la Plana (potser a Onda). Un dels obradors més coneguts i prolífics va ser el de José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. Aquest autor, però acostumava a firmar la seva obra i el calvari de Cervelló és anepígraf.
José Cotanda va fundar l'any 1944 "La Ceràmica Artística" i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008.
Montserrat Roig explica els seus records sobre aquest Via Crucis:
"Davant el monument es feien vetlles que duraven les 24 hores del dia. Posaven una llista i cadascú s’apuntava i sabia quan li tocava. La vetlla de cada persona durava dues hores.
A cada vetlla, almenys, hi havia quatre persones. La vetlla acaba a a la tarda del Divendres Sant. En aquesta tarda del divendres Sant també es feia el Via Crucis per tota la carretera. Se sortia de l’església, s’anava fins al final del poble i s’arribava a cal Passoles, en direcció Vallirana. Es tornava a baixar fins al carrer d’Anselm Clavés. Es girava i es tornava pel mateix lloc fins que s’arribava a l’església. La processó es preparava amb molt d’interès.
Es posaven unes creus per assenyalar cada estació del poble. Anys després ja hi havia les ceràmiques de majòlica que assenyalaven cada estació. L’última estació es feia sempre dins l’església." (Roig, 2010: 140)