Cal Tomàs
Copons
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entremitgeres de planta rectangular, completament rehabilitat i amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta a la part posterior de la construcció. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1804. Al costat hi ha un gran portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta restituïda. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, han estat reformades i compten amb ampits restituïts. Destaquen les de la primera planta, que tenen sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. Aquesta terrassa està protegida amb una barana de corten que fa de jardinera. La construcció presenta un parament bastit amb pedres diverses mides disposades irregularment, a la planta baixa. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat.
El propietari compta amb una col·lecció d'eines antigues de fusteria a la que s'accedeix des del portal de grans dimensions de la façana principal.
Història
Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. A finals del segle XIX, en el solar que actualment ocupa la casa juntament amb la parcel·la del costat, coneguda com el Cobert d'en Dani, hi havia el convent de la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, fundat a Copons l'any 1891. S'encarregaven d'ensenyar a les nenes a cosir, llegir i escriure, i també s'ocupaven dels més menuts quan les seves mares eren a treballar a la fàbrica. Sabem que l'entrada al convent es feia per la plaça i que al darrera comptava amb un safareig i un hort (Mercadal 2007: 7). Anys després de la marxa de la congregació de Copons, efectuada el dia de Nadal de l'any 1925, els propietaris de l'edifici el van fer enderrocar, creant dues finques independents amb simples coberts. Aquesta propietat era de la família Jover i l'enderroc de la construcció es dugué a terme entre els anys 1932-1935, coincidint amb la rehabilitació de cal Jover, situada al carrer d'Àngel Guimerà. És probable que la construcció de la casa es dugués a terme a mitjans del segle XX, tot i que la llinda del portal d'accés és de principis del segle XIX.
Bibliografia
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2007). "Germanes Dominiques de l'Anunciata". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 7. MUÑOZ, Natàlia (2006). "Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). "Copons". A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.
