Cal Terçó
Teià
Ubicació
Carrer Guilleries 2
Carrer Caterina Albert 11-17
Coordenades:
Classificació
Nivell B
(Art. 71 del Text refós de la Llei d'Urbanisme DL 1/2010)
Descripció
Cal Terçó és una masia d’estructura basilical amb tres crugies de planta baixa i un pis, i el cos central més elevat, de dos pisos. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb coberta a doble vessant al cos més alt i d’un aiguavessant als laterals. Les obertures són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals adovellats. La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d’accés hi ha una inscripció amb la data de 1708 i l’escut amb la creu de Malta, símbol del Capítol de la Catedral de Barcelona, ja que aquí era on els caps de família feien efectiva la tercera part del delme que pagaven a l’Església. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la masia va passar a mans privades a finals del segle XIX.
La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d'accés mostra una inscripció amb la data 1708 i l'escut amb la creu de la Catedral de Barcelona. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada, igual que les cantoneres.
Altrament dit El Terçó o Cal Terçó, o Casa Delmera. També s'ha anomenat cal Padró, en referència a uns propietaris anteriors.
Història
Construcció datable al segle XVIII. Compta amb una inscripció, sobre la porta d'entrada, amb la data 1708. Fou la casa Delmera, encarregada de recollir el delme eclesiàstic i els impostos que la Catedral de Barcelona, com a propietari directe de les diverses possessions a la vila de Teià, imposava. La "terça" o "terço" era el lloguer durant tres anys i el seu pagament en terços (tres cops a l'any).
Amb la venda de la finca per part de Joaquim Jarrés i Navall, qui l'havia adquirit per compra a l'Estat en subhasta, a Mercedes Colomer i Lázaro el 8 d'abril de 1880 s'inicia la relació de la família Padró amb l'edifici, relació que perviurà aproximadament un segle. És per això que també se la coneix amb el nom de Can Padró. Aquest lligam va durar fins el 1979, quan Abelardo Padró Monsó venia la casa a Luis Molas Bonals i Rosa Maria Plana Polonio. El 1999 la van adquirir en Manuel Duran Calduch i Mercedes Calero Pizarro.
Bibliografia
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=33&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30878
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3642
http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.
Ferrer, C. Notes Històriques i Tradicionals de la Vila de Teià. 1935.
https://www.seu-e.cat/ca/web/teia/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi
