L’aqüeducte de Dosrius era una enorme infraestructura hidràulica de més de 50 quilòmetres que travessava l’actual districte de Nou Barris, i anava des de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, al Maresme, fins al barri de Gràcia. Es va construir a la segona meitat del segle XIX, quan el creixement del barri de l’Eixample va fer que augmentés la demanda d’aigua a Barcelona.
La necessitat de dur aigua a Barcelona es va convertir en un gran negoci, ja que calia construir grans infraestructures. Va ser l’empresa Palau, García y Compañía la que va posar en marxa l’aqüeducte de Dosrius. Més tard, la companyia es va reconvertir en la Société Générale des Eaux de Barcelone —amb capital francès—, origen de la Sociedad General de Aguas de Barcelona.
Portar l’aigua del Maresme a Barcelona no era fàcil, perquè, entre altres complicacions, calia creuar el riu Besós. Aquesta dificultat es va salvar a través de l’estret del Rec, entre la Trinitat i Torre Baró, gràcies a un sifó de 1.000 metres. L’any 1871 va començar la distribució d’aigua.
