Jaciment arqueològic ubicat en una explotació agrària, de conreu de cereals, al sud est del municipi de Castellfollit de Riubregós.
El jaciment fou descobert l'any 1985 pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, i l'any 1991, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, s'hi localitzà un gran nombre de materials ceràmics, així com també restes de terra cuita i de graella, corresponents a un forn de ceràmica. La majoria dels materials ceràmics documentats en aquell moment són de cronologia ibèrica i romana, i en destaquen els següents: diversos fragments de ceràmica oxidada ibèrica pertanyents a àmfores del tipus Maña B-3 i peces globulars, alguns fragments de ceràmiques oxidades ibèriques amb engalba blanc, fragments de ceràmiques de vernís negre del tipus B (segles II-I aC), ceràmiques locals de vernís negre i argila gris, restes de fosa de teula, ceràmica comuna romana, fragments d'àmfora del tipus Dressel I (segles II-I aC), Sigillata" hispànica dels tipus primitius (segles I-II dC), carrets de ceràmica i separadors tubulars, un fragment de motllo de "sigillata" hispànica decorada. També es va recuperar algun fragment de ceràmica gris altmedieval.
Pels materials localitzats, doncs, sembla tractar-se d'un centre de producció ceramista no especialitzat, que devia iniciar les seves produccions a finals del món ibèric i perduraria fins l'Alt Imperi.
Durant la prospecció superficial realitzada el 2015 en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Castellfollit de Riubregós, però, no s'ha documentat cap tipus de resta material ni estructural que evidenciïn l'existència d'un assentament en aquest indret. No obstant, no es descarta la presència de restes arqueològiques no visibles, enterrades sota el nivell superficial del camp.
