Jaciment arqueològic ubicat en una explotació agrària, de conreu de cereals, on s'hi han localitzat materials ceràmics d'època ibèrica i romana, associats amb les restes d'uns murs de pedra seca disposats en angle, actualment desapareguts.
Les primeres notícies del jaciment cal atribuir-les al mossèn de Castellfollit de Riubregós, que avisat pel propietari del terreny, va localitzar tot un conjunt de materials d'època romana, entre els que destaca una gerra sencera de ceràmica pintada d'època tardoromana. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del l'Anoia, l'any 1991 es va visitar el jaciment, i segons consta, quasi no s'apreciaren restes, segurament degut a les tasques de conreu i a les contínues recollides de materials.
Tot i així, es recuperaren varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica, un dels quals correspon a una vora de càlat amb restes de pintura, del tipus evolucionat i ceràmica feta a mà. També es recolliren materials romans, tots ells pertanyents als segles IV i V dC, entre els quals destaca la gerra de ceràmica pintada, alguns fragments de "sigillata lucente", un fragment de ceràmica de cuina africana del tipus Lamboglia 10A-Hayes 23B, i diversos fragments de ceràmica comuna romana.
Durant la prospecció superficial realitzada el 2015 en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Castellfollit de Riubregós s'han documentat varis fragments de tegula, una base de sigillata i varis fragments de ceràmica oxidada indeterminada.
Sembla doncs, que ens trobem davant un petit hàbitat ocupat entre el període ibèric final i l'època tardoromana.
