Abans que s'hi edifiqués la casa en aquest indret ja hi havia tres barraques de parcers que treballaven les vinyes de la zona. La casa de cal Perellarg fou construïda el 1833 per Ramon Esquius. Va tenir dos fills que van continuar vivint en aquest lloc: Pere i Florenci Esquius Mas. El segon era casat però cap dels dos va tenir fills. Del 1884 és la inscripció en una llinda que fa referència a Pere Esquius, que llavors era l'hereu. Aquesta era una zona de molta vinya i els propietaris subsistien sobretot de l'elaboració del vi. Com que ni Pere i Florenci van tenir descendència la casa va passar a la germana de la dona de Florenci. Els seus descendents són la família Cabellol. L'actual propietari és Jaume Cabellol Sunyé. A prop de cal Perellarg hi ha cal Sebastià (Catàleg de masies, núm. 11). Pels volts de 2007 aquesta casa va ser totalment refeta de nou, i ara hi viu un fill de Jaume Cabellol.
Un fet molt remarcable és que l'escriptor i periodista Eduard Girbal i Jaume (Girona 1881- Barcelona 1947) es va inspirar en aquesta casa, i concretament en Pere Esquius Mas, per escriure una de les seves novel·les. Girbal s'enquadra dins del grup d'escriptors ruralistes de principis de segle XX. En l'època immediatament anterior a la Primera Guerra Mundial va passar una temporada al poble de Salo i d'aquí en va treure un cicle titolat "L'agre de la terra" format per dos llibres de narracions i dues novel·les: Oratjol de la Serra, La estrella ab cua, la tragèdia de ca'l Pere Llarch i la Cuaranya. D'aquestes, La tragèdia de cal Pere Llarg (publicada el 1923 i reeditada el 2006 per Edicions de 1984) està inspirada en el personatge real de Pere Esquius Mas. En ella l'autor retrata el món dur i descarnat d'una casa rural en una línia similar a Solitud, de Caterina Albert. La dona del protagonista, anomenada Custòdia, és víctima dels costums d'una societat masclista i tancada, amb una relacions humanes tenses i plenes de passions extremes que la condueixen a un final tràgic i esperpèntic alhora. En el seu moment la novel·la es va considerar escandalosa i per això va ser silenciada, però més darrerament el seu autor ha estat reivindicat.
