Cal Pastisser Oristà

Osona
c. de Vic, 9. Nucli urbà d'Oristà. Oristà

Coordenades:

41.93283
2.06123
422171
4642745
08151-111
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVIII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
Sí, IPA. 30915
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 61011DG2423S
Jordi Compte i Marta Homs

Cal Pastisser és una casa situada en un punt central del carrer de Vic, en ple nucli urbà d'Oristà, a pocs metres de cal Ferrer Boig.
Es tracta d'una casa entre mitgeres, tot i que actualment pel seu costat sud hi passa un carrer, anomenat el del Pas Nou. Com la majoria de cases del carrer de Vic està formada per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs de càrrega son de maçoneria de pedra a la façana principal i de tàpia, reformada i arrebossada, a la façana lateral.
La façana principal, orientada al sud-est i al carrer de Vic, presenta a nivell de planta baixa, dos portals emmarcats amb pedra bisellada i amb la llinda repicada en ambdós casos on apareix la data de 1723. Al costat dels portals hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, a la llinda de la qual hi apareix la data de 1723 junt amb la representació d'una carda. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra emmarcada amb pedra motllurada, ampit motllurat i la inscripció "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA" a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra.
La façana lateral, originalment de tàpia ha estat completament reformada.
A la façana posterior hi destaca un pou de pedra de planta rectangular, situat en una terrassa.

L'element representat en una de les llindes de la façana principal és una carda. La carda és un estri que utilitzaven els paraires per cardar la llana en el qual hi posaven unes pinyes de punxes de les plantes conegudes amb el nom de cardots. La carda representada a la llinda està formada per 18 cardots.

La casa de cal Pastisser fou bastida a principis del segle XVIII, tal com ho indica la llinda, especialment ben conservada, on apareix una carda i la data de 1723.

Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.