Cal Palet
Rubí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta baixa i dos pisos. A la part que dona a la plaça del Doctor Guardiet hi ha una porta amb arc de mig punt dovellada. Les finestres de les plantes superiors són de la segona meitat del segle XX. En aquesta façana hi ha, també, una inscripció que indica que hi va viure el líder republicà Josep Palet. A la paret lateral de la casa, en la façana que dona al carrer de Terrassa hi havia un finestral de tradició gòtica amb llinda amb arc conopial d'aire renaixentista propi del segle XVI (GARCÍA, 1996). Actualment hi ha diverses finestres amb llindes de pedra, encara que en algun cas semblen haver estat retocades i la pedra substituïda per un arrebossat que la imita.
Història
És la casa urbana que conserva la data més antiga del poble de Rubí, ja que en la llinda d'un finestral posa la data de 1500 (TURU et alií, 2000), també hi ha altres finestres de pedra (BATALLA et alií, 1994). Josep Palet va ser un conegut lluitador republicà i va estar implicat l'any 1873 en un desarmament general que es va fer a la milícia republicana de Rubí, en un moment en que existia perill d'alguna falconada carlina, fet que va ser denunciat a la premsa estatal (MARGENAT, VILALTA, 1985). La casa posseïa una imatge de la Verge del Roser, d'estil barroc, atribuïda a Jaume Rubió. Aquesta imatge va ser regalada a la família Brustenga-Mir pel rector i la Junta d'Obra de la parròquia, ja que aquesta família, havia donat els materials per a l'ampliació de l'església de Sant Pere, provinents del seu forn d'obra que es trobava a prop de la masia. En començar la revolta de l'any 1936, les autoritats locals ordenaren que tothom lliurés els objectes religiosos, i la família Brustenga es desprengué de la imatge que, col·locada dins un sac, fou llençada a la pila del carrer Terrassa davant de la presó. Algunes escultures, quadres i creus són salvats de la destrucció i traslladats a la masia de ca n'Oriol, on hi ha el dipòsit del Museu de Rubí, del qual s'havien incautat les autoritats. En acabar-se la contesa, l'any 1939, i restablir-se el culte a l'església parroquial, a falta d'imatges, col·loquen a l'altar del Roser aquesta Verge. Passat algun temps, i havent-ne adquirit una altra, és restituïda novament a la família (RUFÉ, 1994b).
Bibliografia
BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) "Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; VILALTA, Jordi (1985) "Un document de les guerres carlines a Rubí" Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 371-374. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de "Rossinyol", Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.