Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els límits de la zona inclouen: al Nord el passeig del Bullidor i carretera de Terrassa, entre aquest passeig i la plaça Pau Picasso. A l'Est, des de la plaça Picasso, pels carrers Prat de la Riba, Rafael Casanova, Francesc Macià i avinguda de Barcelona fins a la via del tren. Al Sud, la via del tren i a l'oest, la riera de Rubí. En la present fitxa tan sols s'indiquen els elements d'interès que es troben dins aquesta zona. Si un carrer passa a una altra zona els elements que pugui haver-hi s'indiquen a aquella. La descripció dels elements d'interès d'aquesta zona són els següents: PLAÇA ANSELM CLAVÈ: 3 / 5 / 6 / 11 / 12 / 18 / 20. AVINGUDA BARCELONA: Senars, 13 / 23 - 25 / 43-45 / 53 / 61- 63 (casa Imbert); Parells, 30 / 40-42 (cal Marçal) / 44 / 52 / 56 / 68 / 70 - 72. CARRER CADMO (a l'oest de Pau Claris): Parells, 18 / 32. PLAÇA DE CATALUNYA: 1-2 (Casino Espanyol) / 4 / 9 - 11 (1925) / 14. CARRER DESCOBRIDOR COLOM: Senars, 31 - 41 (conjunt); Parells, 4 (Església Evangèlica) / 14 (segle XIX, cap el 1870) / 22 (porxada posterior) / 26 (segle XIX, cap el 1870) / 30 - 32 / 42 - 50 (conjunt). CARRER DOCTOR GIMBERNAT: Parells, 24-26-28. PLAÇA DOCTOR GUARDIET: 7 (cal Palet, C/ Terrassa, 2) / 9 (Rectoria) / 10. CARRER DOCTOR ROBERT: Senars, 1 - 3 / 10 - 13 / 19 / 25 / 27 / 31 - 33 - 35 - 37 - 39 - 41 - 43. CARRER ESPOZ I MINA: Parells, 24 - 28 (conjunt). CARRER FRANCESC MACIÀ: Senars, 27-29 / 33-35 (1921) / 37 (1910) / 41 (1924) / 51 / 57 (1930) / 59 / 61; Parells, 6 / 8 (1903) / 16 / 24 (1900) / 28 / 40 / 52-54-56 (1914, PR) / 78-80 (1920) / 88 (1920) / 94. CARRER GENERAL PRIM (a l'oest del carrer Barcelona): Senars, 7 (casa bona del segle XIX) / 13 / 17-19-21; Parells, 6-8-10-12-14 / 16. CARRER JAUME BALMES: Senars, 1-7 (conjunt) / 31; Parells, 22 (Caves Arís Casanoves, 1960). CARRER JUSTÍCIA: Senars, 9 / 11 (1883) / 13 / 15-17 (remuntada); Parells, 10 / 14 / 16 / 18. CARRER LLOBATERES (A l'oest del carrer Barcelona): Senars, 25; Parells, 20 / 24. CARRER MARGARIDA XIRGU: Senars, 9-11. CARRER MAXIMÍ FORNÈS: Senars, 11 - 13 forjat amb ceràmica i mensules / 29 ; Parells, 4 - 6 (cal Morgades 1870-1880) / 10 / 14 - 16 (balustres i decoració ceràmica) - 18 - 20 - 22 (1875) / 26 (porta modernista. Casa on vivia el Dr. Maximí Fornés, que era el metge de Rubí. Les reixes són neogòtiques de 1870) / 36 / 50 - 56 (conjunt) / 68. CARRER MÉNDEZ NÚÑEZ: Senars, 15 ; Parells, 4 - 6 (1862). CARRER MIGUEL DE CERVANTES (A l'oest del carrer Barcelona): Senars, 5 / 33 (1918). PLAÇA MOSSÈN CINTO VERDAGUER: 2 - 4 - 6 - 8 - 10 - 12. PASSEIG PAU CLARIS: Senars 1 - 3 - 5 - 7 / 13 - 15 / 41 - 29 (conjunt); Parells 2 / 8 - 10 - 12 - 14 - 16 - 20 - 22 (conjunt, baixos reformats) / 26 - 36 (conjunt). CARRER PERE ESMENDIA: Senars, 5 - 7 / 17 - 19 / 27 - 29. CARRER PINTOR MURILLO (a l'oest del carrer Barcelona): Senars, 3 / 7 / 29 / 39 / 41; Parells, 20 / 22 / 28 / 34 / 40 / 46 / 48. CARRER POETA VIRGILI: Senars, 17 (Escola Evangèlica) / 40. CARRER PRAT DE LA RIBA: Senars, 3 / 9 / 27 / 29 / 31-33 (cal Patilles); Parells, 10. CARRER RAFAEL CASANOVA: Senars, 5 / 9 / 11 / 13 / 15 / 17; Parells, 6-8- / 10 / 14. CARRER RAMON TURRÓ: Senars, 11 (Pça Clavé, 20); Parells, 2 - 4 (Vaqueria ca l'Evaristo, 1ª. Vaqueria de Rubí 1920) / 6 / 8. CARRER DE LA RIERA: És el més antic de Rubí (informació oral P. Bel).: 1 / En el número 3 hi ha una tanca que abans era el carrer dels telers i que ara està tancat. En aquest número sobre la finestra hi ha una làpida (informació oral P. Bel)./ 5 . CARRER DE SANT FRANCESC: Senars, 1 / 5 - 7 ; Parells, 2 - 4 - 6 (façana en mal estat) / 16. CARRER DE SANT IGNASI: Parells, 2 (can Montmany, 1714) / 6 - 8 / 12 (té pou) - 14, (cap de corriola amb la data de 1802; informació oral P. Bel). CARRER SANT JOAN (a l'oest del carrer Barcelona): Senars, 5 - 9. CARRER DE SANT SEBASTIÀ. Hi passava una sèquia comunal. Senars, 19 - 25 (conjunt, en mal estat); Parells, 10 / 16 / 18.
(Continuació descripció) CARRER DE SANTA LLÚCIA: Parells, 30 (1927) / 44. CARRER DE TERRASSA: Per aquest carrer discorria el canal del Clausell i hi havia un salt prop de cal Corrons (informació oral P. Bel). Senars, : 21 / 35 (cal Corrons) / 37 / 43; Parells, 2 (1600 a llinda finestra, cal Palet, Pça. Guardiet, 7) / 8 / 10 / 12 / 20 / 22 / 30 (cal Llonc) / 32 / 34-40 (1878 a la reixa) (producció de cal Miranda, segons informació oral P. Bel) / 42 / 44 / 50 / 58 / 60 / 62. CARRER UNIÓ: Senars, 17-19 (1923); Parells, 10 / 14 / 18. CARRER VAPOR: Senars, 5 / 19 / 21 / 23 / 25. CARRER XERCAVINS: Senars, 7 - 9 / 11 - 15 (conjunt) / 21; Parells, 2 / 14 - 16 / 24 - 32 (conjunt). FITXES ASSOCIADES: 1, 20, 33, 41, 65, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 75, 125, 126, 139, 152, 154, 157, 167, 175, 177, 178, 180, 182, 183, 184, 195, 200, 201, 202, 207, 210, 217, 223. La cantonada Llobateres amb l'avinguda de Barcelona, era un lloc de parada i comentari dels passejants, per la qual cosa tradicionalment se li deia "el cantó de les mentides".
Història
La vila urbana actual té el seu inici a començament del segle XVI com a conseqüència de l'establiment fet per Mn. Baltasar Corbella a favor del batlle, jurats i prohoms del terme el 22 de juny de l'any 1516, d'un tros de terra per a eixamplar la plaça de davant l'església i procedir a la construcció d'una carnisseria amb la condició de fer parets de tàpia al voltant i cobrir el rec. Així es va formar la Sagrera, la plaça i els marges dels camins que conduïen al carrer de Dalt (camí de Terrassa) del de Baix (camí de Sant Cugat i Barcelona), era de Xercavins, camí de Martorell (ara c/ Riera) (Conferència del Sr. SERRA ROSSELLÓ, extret de Rubricata, 111). El darrer terç del segle XVIII es produeix una acceleració constructiva, que queda testimoniada per Francisco de Zamora el 1789, on diu "se hacen muchas casas" (GARCÍA, 1996). CARRER DE LA MARQUESA / CARRER DEL DOCTOR ROBERT-PASSEIG PAU CLARIS. Aquest carrer s'iniciava al segle XIX en el punt en que es nomenat c/ Dr. Robert fins tot el que ara és Passeig de Pau Claris. Hi ha tres amplades. Estreta entre plaça Catalunya i el C/ Narcís Menard; un xic més ample fins el del Vapor i amb mida de passeig, tot el C/ Pau Claris, tot segur preveient la carretera a Terrassa que es va construir poc anys després el 1878 (TURU et alií, 2000). L'any 1860 l'Ajuntament aprovà el primer pla d'urbanització del que es té constància. Afectava al creixement del poble -al volt de 3.000 habitants-. Es tractava de la parcel·lació de les seves propietats des de la plaça Nova, ara de Catalunya fins els horts del Bullidor i de tota la plana del Castell. La presentadora d'aquest pla fou la propietària del Castell que no pogué veure'l aprovat, ja que morí tres anys abans, el 1857. S'anomenava Maria Josepa de Pinós i de Copons, marquesa de Santa Maria de Barberà, de la Manresana, de Cartellà i de Moja, i era consort del comte de Solterra. Arran d'aquesta aprovació. Fou donat el nom de carrer de la Marquesa, des del punt on s'iniciava el carrer (actualment Dr. Robert) fins tot el que ara és el Passeig de Pau Claris (TURU et alií, 2000). / CARRER DE FRANCESC MACIÀ / CARRER FONDO / CARRER SANT ANTONI. El 1879 es va voler fer passar la carretera de Molins a Caldes per aquest carrer, però era molt estret -d'aquí la denominació de carrer Fondo. El projecte no es va posar en marxa fins el 1894, moment en que es van fer les expropiacions de gairebé 70 finques. Es van enretirar moltes façanes i va donar lloc al carrer més llarg de Rubí i prou espaiós (BENCOMO, 1998). / CARRER SANT IGNASI. Dins el carrer (número 1) hi ha la casa pairal d'Antònia Montmany, datada a la façana de l'any 1714 (TURU et alií, 2000) / CARRER SANT JOAN. Entre els anys 1761 fins el 1782 mestres de cases locals, com Francesc Escayol, bastiren 39 cases noves dins el poble. Molt probablement, moltes d'aquestes cases es bastiren als carrers de Sant Joan i Sant Pere, a les quals consta que encara s'estava construint l'any 1786 (GARCÍA, 1996). El C/ Sant Joan abans es deia de les Pedres. El tractament del terra a la part superior d'aquest carrer es tradicional ja que hi ha unes passeres de pedra que faciliten el creuar-lo en dies de pluja. (TURU et alií, 2000). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 148 vivien en 25 cases del carrer de Sant Joan (BEL, 1996) / CARRER SANTA LLÚCIA. On avui hi ha els números 16 i 18 hi havia l'hostal de cal Font o cal Capelles (P.R.C., 1983) .
Bibliografia
BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BENCOMO I MORA, Carme (1998) "L'expansió urbana. Rubí creixent", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) "Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1983) "Coses d'abans" Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 30, Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de "Rossinyol", Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.
