Cal Millàs. Cal Millars
Castellfollit de Riubregós
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia d'aspecte fortificat, fisonomia donada pel parament dels murs, construïts amb carreus ben escairats, de pedra vista, i sobretot pels contraforts situats a les façanes est i sud, a mode de talús.
Es tracta d'un conjunt arquitectònic, el centre del qual són dos edificis adossats, de planta quadrada i tres pisos cadascun. L'edifici situat al sud, pròpiament Cal Millars, originàriament era una capella, a la qual posteriorment se li ha afegit un petit annex a la banda est, i un pati descobert a l'oest. La porta principal, un portal adovellat de dimensions considerables, es troba a la façana est de l'edifici nord, i s'hi accedeix pujant dos esglaons de pedra. És en aquesta façana que es pot llegir el nom de la masia, gravat en una placa de fusta al costat de la porta.
Les finestres són de mida petita i de formes lineals, excepte les del recinte annex, que té tres balcons amb arc de mig punt. La majoria d'obertures tenen un petit repeu de pedra que sobresurt del mur de façana, algun dels quals amb motllures decorades amb relleus senzills.
La teulada d'ambdós edificis és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab.
Aquesta masia es troba al costat de Cal Quec, i es comuniquen a través d'un pas cobert amb volta de pedra.
Actualment s'utilitza com a allotjament de turisme rural.
Història
Segons FARELL (1994b:25) es té constància documental de la capella des de l'any 1824, quan el propietari de la masia comunica l'existència de la capella al bisbe de Solsona, però sembla que és molt més antiga.
El mateix autor FARELL (1994a:144) esmenta que la masia estava habitada l'any 1981.
Bibliografia
FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana.
FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana.