Cal Ferrer
Mura

    Bages
    Nucli urbà
    Emplaçament
    c/ Joan Alavedra , 6. 08278 MURA

    Coordenades:

    41.69938
    1.97547
    414752
    4616907
    Número de fitxa
    08139-167
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 49403DG1147S
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent, on es troben els horts i altres coberts. La façana principal que s'obre al carrer presenta planta, pis i golfes feta en pedra calcària i tosca vista. La porta és adovellada i situada a un costat, amb un escut amb el relleu d'unes tisores obertes, mentre que a l'altre costat hi ha una finestra amb la data 1575 i una creu gravades en una llinda que forma un petit arc conopial. Al pis hi ha dues finestres, disposades sobre les obertures de la planta, la de la dreta amb la data 1702 gravada a la llinda, i l'altre amb la inscripció JESIIIIIA, amb motllura ondulada a l'ampit i als muntants, i amb una decoració motllurada disposada sobre la llinda. A les golfes s'obren tres finestres d'arc de factura moderna. La façana dels horts no presenta elements remarcables, únicament un pas elevat que forma un pont i que comunica la casa amb l'hort per salvar el carrer que queda entre mig. A l'interior conserva la volta en la planta baixa que, pel desnivell del terreny, queda subterrània per la banda de llevant i mig excavada a la roca. Es tracta de l'espai destinat a celler en el que també resta la part baixa de la paret d'un tina circular.

    La casa es coneix com cal Ferrer, ja que havia estat una ferreria. Les tisores de la llinda de la façana poden recordar que en algun moment hi havia un sastre, poden estar relacionat amb la casa de Guillem Diner anomenada cal Sastre a la consueta de Mura de 1595.

    El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVI i principis del XVII. Probablement substituint un habitatge més antic. Les múltiples remodelacions fetes al llarg del temps han modificat l'estructura originària tot i que resten elements puntuals com les llindes i el celler amb volta i tina.