Carrer Joan Alavedra
Mura

    Bages
    Nucli urbà
    Emplaçament
    Nucli urbà, carrer Joan Alavedra. 08278 MURA

    Coordenades:

    41.69938
    1.97552
    414756
    4616907
    Número de fitxa
    08139-165
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    vari propietaris i Ajuntament de Mura.
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Carrer que discorre en direcció N-S cap a l'església parroquial des de la cruïlla amb el carrer Alfons Sala. És un carrer amb habitatges a cada banda configurant una estructura de trama urbana. Els habitatges són cases unifamiliars de planta, pis i golfes sota teulada que, pel fet d'aprofitar el desnivell del terreny, disposen d'una planta semi-soterrani que s'obre a la banda de la riera, on es troba la zona d'horts de cada una d'elles. Les característiques arquitectòniques són similars, ja que són construïdes en pedra, amb portes adovellades i finestres amb llindes en molts casos datades. La tipologia d'aquestes cases és més senyorial que la d'altres carrers del poble, probablement a causa de que es tractaria de les propietats més antigues i amb més disponibilitat de terreny. A la banda de ponent d'aquestes cases, que es troben a continuació de cal Llobet, hi ha la zona d'horts que limita amb la riera, fet que li proporcionava la facilitat de rec. Les cases del costat de llevant són més modernes, de cap a finals del XVII, i no presenten hort, ja que queden entre dos carrers. Destaquen les següents cases: -nº 2: porta d'arc de maó. -nº 4: Porta adovellada, data 1663. -nº 6: Cal Palau, 1702 a finestra, 1575 i creu a finestra, escut amb tisores a la porta adovellada, inscripció JESIIIIIA a finestra. -nº 8: cal Teixidor, escut a la porta adovellada. -nº 10: Cal Costa. Té dues tines.

    El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals.