Ca l'Hill
Santa Fe del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, teulada a dobla vessant. Les tres plantes estan separades, a nivell de façana, per unes fines línies horitzontals. La façana, de composició simètrica, presenta, a la planta baixa, una porta d'entrada d'arc rebaixat al centre, amb una finestra a cada costat protegida amb una reixa de ferro forjat. A l'esquerra de la finestra esquerra hi ha adossat un pou, conegut com el "Pou de Ca l'Hill", de planta quadrada, que té unes dimensions de 74 cm d'amplada x 96 cm de llargada i 80 cm d'alçada. Sobre el pou, clavada a la paret de la casa, hi la una corriola de ferro utilitzada per baixar la galleda per treure aigua. Al primer pis hi ha tres obertures, la del centre és una porta que s'obre a un balcó de ferro forjat. A cada costat d'aquest balcó hi ha una finestra rectangular vertical. El tercer pis, per últim, correspon a les golfes, i presenta tres finestres més petites de forma quadrada.
Totes les obertures presenten un marc de guix de color groc trencat, mentre que el fons de la façana està igualment arrebossat amb una capa de guix d'un color blanc trencat que presenta algunes esquerdes i clapes.
La porta d'entrada a l'edifici està actualment tapiada, fet que ha impossibilitat l'accés a l'interior de l'immoble.
Història
En una acta d'informació pública trobada a l'Ajuntament de data 8 d'abril de 1936, relacionada amb l'acreditació d'utilitat pública i no de propietat privada del pou de Ca l'Hill, s'expliquen els diferents testimonis de veïns del poble que coincidien a afirmar el fet que, des de temps immemorial, la gent hi havia anat a buscar aigua sense cap mena de permís. Cal remarcar el testimoni del veí Tomàs Raventós i Puig, el qual afirmà que el seu avi Ramon Raventós i Sendra era propietari d'aquella casa i havia sentit a dir que aquell pou no es podia privar, igual que el seu difunt pare Cristòfol Raventós i Pujol, el qual no havia privat mai al públic de treure aigua per considerar que era d'utilitat pública. Després de sentir tots els testimonis, l'Ajuntament va decidir declarar el pou d'utilitat pública, refusant la petició de privacitat realitzada per la senyora Ferret. (VENDRELL et alii, 1994, p. 114).
Bibliografia
VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): "Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès." Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114.
