Ca l'Artusa Tiana

Maresme
Carrer Marqués de Monistrol, 13-15

Coordenades:

41.48096
2.26892
438964
4592408
08282-66
Patrimoni immoble
Edifici
Modernisme
XX inici
1906
Ramon Maria Riudor Capella
Bo
Legal
BPU, Nivell C (núm CPAA 49) 17/07/2002
IPA 9159
Fàcil
Residencial
Privada
9026703DF3992E0001BJ
Àlvar Sáez Puig

Edifici civil. Casa de planta baixa, pis i golfes que destaca per la seva decoració, que es podria considerar modernista, especialment per l'ús de la línia sinuosa defuig de tota angulositat i de la línia recta. Així doncs és interessant la forma ondulada que adopta cadascuna de les quatre façanes en el seu coronament i els guardapols que al damunt de les obertures també segueixen la mateixa tònica general.
Cal fer notar la tribuna que presideix la façana a la part central i que dóna relleu a les línies corbes del conjunt.
Les petites obertures de ventilació de les golfes estan decorades exteriorment amb motius vegetals que les envolten. L'habitatge de Ca l'Artusa , un exemple d'arquitectura modernista , és un edifici residencial de planta baixa, pis i golfes. L'element més destacat del seu modernisme és la utilització de les línies sinuoses tan en el coronament de l'edifici com en el de les seves obertures. A la planta baixa dues finestres flanquegen la porta d'entrada.
Al pis superior l'estructura es repeteix, però en aquest cas l'entrada ha estat substituïda per una tribuna. A les golfes les petites obertures, romboïdals a les bandes i rectangular la del mig, es troben emmarcades per decoració escultòrica de tipus floral. L'esquema de la façana principal es repeteix també als laterals encara que potser una mica més senzill.

La composició és plenament modernista, amb predomini de la línia sinuosa tant al coronament com a les llindes de les obertures. Centra la façana una tribuna poligonal. Les obertures de ventilació de les golfes estan envoltades amb decoració floral.

Edifici projectat el 1906 que va ser propietat de Montserrat Coma, esposa del constructor Pere Artusa. Ramón Maria Riudor i Capella va ser l'arquitecte municipal de Tiana durant 40 anys: des del 1900 fins l'any 1938. Aquest professional hauria arribat al poble, segons l'historiador Josep Maria Toffoli, gràcies al seu cosí: el Doctor Mascaró, amb qui comparteixen el cognom Capella. El nom de Riudor ha quedat plasmat en molts dels edificis del poble, alguns ben característics. És per això que, aquesta setmana, des de la Llar de persones grans l'han volgut recordar. Toffoli ha estat l'encarregat de preparar un recorregut per les obres que l'arquitecte va dissenyar a Tiana. Tot i que, aquest, no va ser l'únic poble on va deixar empremta.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1975 https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6415-cat-ca_lartusa.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://lalocal.tianat.cat/riudor-larquitecte-del-modernisme-tiana/