Bosquet de Cal Prat
Puig-reig

    Berguedà
    Cal Prat o colonia Prat, 08692-Puig-reig
    Emplaçament
    Paral·lel al riu, des de l'església fins el límit de la finca de cal Prat

    Coordenades:

    41.98956
    1.88872
    407951
    4649214
    Número de fitxa
    08175 - 335
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Noucentisme
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.:7992001DG0479S0001OP
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Des de l'església de la colònia i fins els límits de la finca, hi ha un camí vorejats de til·lers i de pins, entre els quals destaca un enorme pi procedent d'Himàlaia, cedres, pinsaps i alzines. Una zona enjardinada formada per nombrosos boixos ben retallats i nombrosos arbres formant una zona ombrívola d'agradable passeig a l'estiu.

    Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat.
    La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques.
    La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig.

    SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982. GARCIA PETIT, J. El patrimoni natural de cal Prat, Parc Fluvial del Llobregat (s.d.)