Juntament amb el Solà, aquesta és una de les dues cases més antigues del nucli del Mujal. En el camp que hi ha al costat s’hi han recollit materials arqueològics d’època romana, cosa que podria indicar que sota l’actual construcció o al seu entorn immediat hi havia una vil·la romana. Cal dir que vora la casa hi passava el Camí saliner, per on es transportava la sal de Cardona cap a les terres d’Osona; un camí que podria tenir un origen antic.
El mas actual és d’origen medieval i està documentat des del segle XIV. La data més antiga que en coneixem és el 1312, anterior al fogatge de 1365-1370. Apareix citat junt amb altres masos del Mujal amb la denominació de “Bartolomeu”.
Ja en època moderna, el mas es devia ampliar per adquirir un aspecte semblant a l’actual. En són testimoni dues llindes del segle XVII. Possiblement s’hi devien fer reformes o ampliacions també al segle XVIII i al XIX (el 1907, segons una altra inscripció). La tradició oral diu que bona part dels estables que hi havia a la casa servien per donar servei als traginers del camí Saliner, que feien parada i fonda a la masia veïna del Solà.
A principis de segle XX Bartomeus era una masoveria del mas Santa Maria, de Serrateix, i hi vivien masovers, de cognom Ambròs. El 1918 va comprar la casa Enric Suades Corominas, avi de l’actual propietari. Aleshores la família Ambròs es va traslladar a la casa del Mujal coneguda com cal Bartomeus nou.
Al seu torn, la família Suades havien estat els masovers del mas de les Esglésies durant 96 anys. A l’arxiu familiar es conserva una curiosa carta, datada 5 d’octubre de 1851, de la qual es desprèn que Pascal Suades, el masover, es traslladà uns anys al molí de les Esglésies (“el molinot”) i se li assignà una mena de cens perquè pogués subsistir. El fill i hereu d’Enric fou Marcel·lí Suades Postil, i l’hereu d’aquest Enric Suades Escaler, que a la dècada de 1990 va construir i reformar la part de l’eixida.
