Barraques de vinya dels Camps de Dalt o Plans de Sant Marc (Pla Solà)
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes de dues barraques de vinya i també d'una tercera a les zones de pla solà i plans de dalt. Es tracta de dues construccions molt simples de planta més aviat circular i oval, construïdes amb lloses de pedra seca i amb la porta d'accés en un costat coronada per una llinda de pedra i cobertes interiorment amb una cúpula també de lloses de pedra, unides en sec. Una de les barraques es trobà a l'extrem sud-est del pla de dalt i l'altre a l'extrem sud-oest prop de Pla-Solà. Aquestes construccions van relacionades amb parets de pedra seca i marges de contenció de terres i vinyes.
La construcció de pedra seca va ser molt popular a la Catalunya interior durant segles en les zones on la vinya era abundant. En el cas de Brocà aquestes barraques eren construïdes per guardar-li les eines del camp i aixoplugar els camperols en cas de tempestes i mal temps ja que sovint eren allunyades de la casa on procedien. A la vall de Brocà on la vinya va ser molt estesa gràcies a les condicions del seu clima va poder fomentar la construcció d'aquest tipus de construccions que són més pròpies de zones més càlides com ara el baix Berguedà, Bages o Solsonès. Cal tenir present que a la zona de Bagà i al lloc que es coneix com a "la Serra" es conserven exemples de construccions molt similars.
Història
Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona "Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà" ens recorda la importància aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de construccions arreu del territori.
Bibliografia
MARTÍN I VILASECA, F; PREIXENS I LLEVADOT M. (2005) .Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Pagès editors. AJUNTAMENT DE BAGÀ (2005).El camí de la Serra.