Muntanya i serra de Sant Marc Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    Dins el Parc Natural del Cadí Moixeró. Domina la vall de Brocà
    Dins el Parc natural dominant la vall de Brocà i delimitant amb Bagà al'oest i Riutort a l'est.
    1610

    Coordenades:

    42.26467
    1.89891
    409189
    4679750
    08099-66
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    Legal
    • Xarxa natura 2000
    • Natura 2000
    • Àrea especial de conservació
    DOGC. 353/1983 de 15 de juliol. Llei 6/1982
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    08098A00500070
    Pere Cascante i Torrella

    Serra i Muntanya que domina la vall de Brocà i part de la vall del Bastareny. Delimita a l'oest amb la vall de Paller i el Torrent dels Banyadors, a l'est amb la vall de Riutort i Gavarrós, al nord amb la vall de la Coma i al sud amb Brocà. Forma un contrafort muntanyós de geologia calcària i caracteritzat per grans cingles a la vessant sud i pendents més suaus al cantó nord. El cim de Sant Marc amb uns 1610 mts d'altitud està ocupat per prats de pastura i per la capella de Sant Marc, de gran devoció per als habitants de Guardiola i que denomina el lloc. Les roques del vessant sud són molt característiques de la vall i dibuixen un paisatge més aviat agresta. En són de destacar "la roca llaurada", l'esquerd Foradat, el roc de Claniars. La roca llaurada rep aquest nom popular per la seva fisonomia que ens recorda un roc llaurat degut a l'acció erosiva de l'aigua. La serralada està ocupada majoritàriament per vegetació de pinedes de pi roig i també per algun roure al vessant sud. El seu caràcter càrstic permet la formació de balmes i avencs i també algunes basses com la bassa de tarnes; única reserva d'aigua natural al Parc natural del Cadí Moixeró.

    La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.

    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni Cultural i Natural