Les construccions de "pedra seca" són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya. Com anècdota cal assenyalar que durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser cremada pels milicians republicans, que cregueren que dins s'amagaven un grup de persones que perseguien. En aquells moments la barraca es trobava plena de llenya i van optar per calar-hi foc. Dins no hi havia persones amagades, però actualment encara poden apreciar-se restes de la fumera provocada al sostre de la barraca.