Barraca de vinya de planta circular aixecada al mig d'un camp de conreu, actualment de cereal, però antigament de vinya. Es tracta d'una barraca construïda mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. El seu diàmetre exterior és de 2,20 m. La barraca es troba encarada a llevant, amb una porta d'accés oberta mitjançant una llinda monolítica formada per una llosa de pedra molt irregular. Al cantó nord de la barraca s'adossa un tram de paret aixecat també amb la tècnica de la pedra seca, que segurament devia delimitar un petit tancat davant de la barraca. Les mides de la porta d'accés són de 143 cm d'alçada x 87 cm d'ample x 72 cm de gruix. Com a característica singular d'aquesta barraca destaca l'existència d'un pedra col·locada verticalment sobre la coberta anomenada "caramull" i que malgrat no saber a exactament quina utilitat tenia, es caracterítzava per ser un dels elements distintius utilitzats per alguns constructors de barraques de vinya de l'època.
