Barraca de vinya 3
Oristà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Anomenada també barraca de ca l'Andreu.
La barraca de vinya es troba situada al sud del nucli urbà d'Oristà, en un pendent àrid d'un turó sobre la carretera c-670 que condueix a l'Eix Transversal, ubicada entre un camp i l'inici del camí de la ruta verda que surt d'Oristà. És una barraca circular aïllada construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre interior de 2,50 metres una altura aproximada de 2,29 metres interiors. L'ample mur d'entre 70 i 110 cm, de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada l'obertura principal que es troba coronada per una prima llosa a mode llinda. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula, una porta d'accés orientada al sud-oest i tres petites obertures. Va ser reconstruïda i es va variar la forma de la coberta original que tenia un ràfec de pedres o lloses petites que resseguia tot el seu perímetre. Actualment està construïda a base de cinc capes esgraonades i la coronada amb un caramull. Actualment no té el orat de sortida de fums que tenia originalment. En la rehabilitació es va utilitzar força terra i morter, que ha modificat l'obra de pedra seca dels seus inicis.
A la part interior de la porta, sobre la llinda, hi havia un forat anomenat en les cartes arqueològiques amb el nom de cocó.
Alçada aproximada: 229 cm des de l'interior
De la llinda fins a la cúpula: 30 cm.
Gruix de mur: varia entre 70 i 110 cm.
Diàmetre interior: 250 m
Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea.
Història
Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.
Bibliografia
Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.
