Balma situada prop d’un curs d’aigua en el límit d’uns horts i de bosc de pins on s’hi van localitzar diversos fragments de sílex i ossos en superfície. Durant la revisió de la Carta Arqueològica l’any 1991 i amb la informació facilitada pel pagès es pot afirmar que es tracta d’un enterrament aïllat ubicat en un petit abric orientat a ponent. A partir de les fonts orals van poder reconstruir i determinar les característiques de l’emplaçament funerari, que hauria consistit en un bloc col·locat verticalment d'uns 1'50 metres de llarg junt amb unes petites pedres per tal de tancar i delimitar la caixa. L'extrem N-O estava totalment destruït i la resta de la caixa correspondria a les parets naturals de l'abric. La coberta estava formada per vàries lloses planes. El material d’aixovar recollit pel pagès i localitzats en superfície l'any 1985 corresponen a diversos fragments de ceràmica a mà, llisa, pertanyents a bols o vasos petits, un d'ells amb un mugró a prop de la vora; 4 ganivets, que segons el pagès van sortir a prop de les restes d'un crani i restes òssies humanes agrupades que possiblement serien fruit d’un enterrament secundari. Així doncs, per l'estructura general, la inhumació individual i pel seu aixovar funerari, sembla una varietat de balma o petit abric d'un sepulcre en fossa, propi del Neolític Mig-Recent català, amb una cronologia del 3.500 al 2.500 aC, o també d'un moment de transició al Neolític Final, que estaria en relació amb el possible fons de cabana destruït a prop d'aquest lloc. Actualment queda visible part de la Balma on s’hi localitzava la inhumació.
