Balma sepulcral de Torredenusa
Rubió
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Balma situada prop d’un curs d’aigua en el límit d’uns horts i de bosc de pins on s’hi van localitzar diversos fragments de sílex i ossos en superfície. Durant la revisió de la Carta Arqueològica l’any 1991 i amb la informació facilitada pel pagès es pot afirmar que es tracta d’un enterrament aïllat ubicat en un petit abric orientat a ponent. A partir de les fonts orals van poder reconstruir i determinar les característiques de l’emplaçament funerari, que hauria consistit en un bloc col·locat verticalment d'uns 1'50 metres de llarg junt amb unes petites pedres per tal de tancar i delimitar la caixa. L'extrem N-O estava totalment destruït i la resta de la caixa correspondria a les parets naturals de l'abric. La coberta estava formada per vàries lloses planes. El material d’aixovar recollit pel pagès i localitzats en superfície l'any 1985 corresponen a diversos fragments de ceràmica a mà, llisa, pertanyents a bols o vasos petits, un d'ells amb un mugró a prop de la vora; 4 ganivets, que segons el pagès van sortir a prop de les restes d'un crani i restes òssies humanes agrupades que possiblement serien fruit d’un enterrament secundari. Així doncs, per l'estructura general, la inhumació individual i pel seu aixovar funerari, sembla una varietat de balma o petit abric d'un sepulcre en fossa, propi del Neolític Mig-Recent català, amb una cronologia del 3.500 al 2.500 aC, o també d'un moment de transició al Neolític Final, que estaria en relació amb el possible fons de cabana destruït a prop d'aquest lloc. Actualment queda visible part de la Balma on s’hi localitzava la inhumació.
Prop d’aquest indret el pagès va edificar una barraca d’obra i va destruir un possible fons de cabana.
Fitxa 005.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
L’any 1970 un pagès en buidar la balma per tal de reaprofitar-la com a cabana va identificar alguns ossos i fulles de sílex. Aquest ho va comunicar als membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) que van poder recollir de manera superficial diversos materials. L’any 1991 el mateix pagès va comunicar que havia localitzat pedres de llamp (destrals polides neolítiques).
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.