Ball de la Moixiganga
Vilafranca del Penedès

    Alt Penedès
    Casc antic

    Coordenades:

    41.34637
    1.69811
    391083
    4578026
    Número de fitxa
    08305 - 280
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Acte sacramental en el que es representen, bàsicament, escenes de la passió de Jesús, mitjançant passos i exercicis gimnàstics. Acostumen a escortar fins a l'altar sant Fèlix quan fa l'entrada a l'església i a les processons, va al davant.
    La moixiganga de Vilafranca era formada per una vintena d'homes, quatre nois i un nen. Normalment, l'encarregada de ballar-la era el gremi de paletes. En destaca el Cap de colla o Cristo. Vesteixen com antigament: barret blanc de copa baixa, amb cinta i escarapel·la vermella, camisa blanca, corbata negra, armilla blanca amb collet vermell, pantalons cenyits per sota el genoll, mitges i espardenyes blanques. Les gralles i el tabal acompanyen els balls. Es conserven fis a set versions de la melodia recollides per diferents investigadors locals. La música presenta diverses parts i comença amb la crida o introducció, quan els balladors es situen en dues fileres paral·leles, excepte el Cap de colla, que es posa al mig i al davant. Tot seguit van caminant en formació fins que les parelles es van creuant a una i altra banda, mentre aixequen el ciri si és de nit, o el dit assenyalant el cel si és de dia. A continuació els balladors prenen posició per fer el quadre.
    Els quadres habituals són els coneguts amb els noms: L'Oració a l'hort, l'Assotament, la Coronació, la Creu, la Figuereta, el Davallament de la Creu, la Palma del Martiri i el Pilar.

    Es documenta la Moixiganga al Penedès des de 1713. El 10 de novembre de l'any 1902, juntament amb el ball de pastorets i valencians, participà en el seguici de recepció del rei Carles IV. També participà en el jurament, l'any 1833, d'Isabel II.
    La darrera vegada que havia sortir a la Festa Major de Vilafranca fou a l'any 1916. Durant alguns anys posteriors van venir colles d'altres poblacions. La recuperació d'aquest ball, a Vilafranca, cal situar-la l'any 1985, gràcies a l'estudi de Xavier Bayer amb el respecte dels diversos aspectes del vestuari, la música i la coreografia tradicionals de cada un dels misteris, amb el complement del conegut amb el nom de Santa Maria, afegit l'any 1991.

    BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès.